dilluns, 19 de desembre de 2011

Els marroquins no són els nostres enemics

Un article que ha publicat la meva amiga Asmaa. Possem les coses en el seu lloc. Ja n'hi ha prou de demagogies!


La imatge de la comunitat marroquina
Hem estat vivint en els darrers anys, sobretot després de l’inici de la crisi econòmica, acompanyada d’un cert puritanisme ètnic, una estigmatizació sense precedents de les comunitats de ciutadans i ciutadanes, provinent d’altres països, mitjançant un discurs que els atribueix tots els mals del món: la crisi econòmica, la manca de civisme i seguretat, la manca d’integració, el baix nivell d’estudis de l’alumnat autòcton,….per poc també el canvi climàtic i les seves conseqüències.

Com a persona pertanyent a aquestes comunitats, observava tot això amb ulls de tristesa i decepció. Lamentava molt la direcció vers la qual va l’estat de convivència per al qual ha treballat molta gent dia rere dia, la facilitat amb la que la gent es dóna el dret d’acusar, generalitzar i oblidar que en un moment donat, aquestes comunitats han contribuït a construir el país amb suor i sang, quan la gent autòctona es negava a exercir feines poc qualificades i poc pagades. M’estranyava molt que Catalunya l’acollidora esdevingués de cop i volta excloent com si no res. M’indignava que la piràmide de valors i principis que Europa ha forjat i dels quals s’enorgulleix (oi que Catalunya és Europa?) fos concebuda en clau etnocèntrica a l’estil de “els de casa primer”,…etc, etc, etc.

Però encara em faltava una mica d’intel·ligència per descobrir que de totes les comunitats dels desgraciats immigrants, una és més estigmatitzada i culpabilitzada i posada en quarantena. Aquesta és la comunitat marroquina, o més ben dit la comunitat dels moros i mores (la fruita no).

Frases com “Mora, guerra al moro”, “moro de mierda”, “els fraus en el PIRMI i els marroquins”, “em preocupa que naixin més Mohameds que Jordis” i altres que hom sent últimament, no deixen cap lloc a dubte que la comunitat marroquina està al punt de mira de manera especial. Això està ajudant al ressorgiment de l’odi històric cap al moro. Al moro que va lluitar contra el colonialisme espanyol i que va ser arrossegat a enrolar-se en les tropes franquistes en la guerra civil espanyola (el moro que trajo Franco). Tot això resulta que encara viu en la memòria col·lectiva, alimenta odis i distorsiona realitats. Tot això, ho han de pagar els descendents d’aquest moro, cada vegada que sorgeix una crisi econòmica.

Resulta que els i les descendents dels moros hem triat aquest país per viure-hi, ens esforcem per conèixer-lo, estimar-lo i integrar-nos-hi. Ens hem cregut el discurs de “sumar i no restar” i hem estat tot aquest temps sumant i considerar-nos uns més d’aquí malgrat una llei que ens recorda en cada moment que som estrangers.

Entre nosaltres hi ha la persona lladre, la hipòcrita, l’aprofitadora…però també la treballadora, la voluntària en entitats sense ànims de lucre (n’hi ha prou amb consultar el nombre d’entitats de gent d’origen marroquí), l’escriptora en les llengües autòctones, la guanyadora de la marató escolar, i malgrat totes les dificultats legals i socials, la metgessa, la professora, etc, etc, etc. Perquè només se’n presenta com a mendigants i aprofitadors? Perquè no se’ns considera integrats? Perquè es distorsiona tan la realitat?

Estem a pocs dies del 2012, any en què es compleix el centenari del colonialisme espanyol al Marroc. Fa 100 anys, els nostres avis i àvies van ser matats, detinguts, confiscades les seves terres i bombardejats amb armes químiques prohibides internacionalment. Perquè el tracte oficial amb els marroquins no és el mateix que amb les persones vingudes de les excolònies espanyoles en Amèrica Llatina? Perquè Espanya no demana perdó per als crims comesos al Marroc?

I després de tot això, els moros i mores hem de pagar tan car el preu d’unes relacions històriques desequilibrades i asimètriques?

Em sembla que falta molt de coratge per afrontar el nostre passat amb valentia i avançar cap al futur comú, falten lectures objectives i científiques als fets històrics que uneixen “moros” i “cristians”, falta ressaltar més els aspectes positius d’aquestes relacions històriques i oblidar-se dels negatius, (descobrirem que som tan units fins al punt que no sabem del cert qui de nosaltres és moro d’origen i qui no), falta una seria i responsable reconsideració del ciutadà d’origen marroquí (i també d’altres orígens)…perquè si no, els petits Mohameds aprendran molt d’hora que no són d’aquí i que per tant no val la pena integrar-s’hi. Així la convivència i la cohesió social perillen i costarà molt restablir-les.

dilluns, 12 de desembre de 2011

Gestión y ética


No soy jurista, y por lo tanto mi opinión es, simplemente, la opinión de un ciudadano de a pie. Sin embargo, si lo fuera, jurista, me aventuraría a promover una acusación popular contra las cajas. Digo mal, contra sus gestores. Y entre otros fundamentos, uno que podría ir al dedillo podría ser el que viene consignado en el artículo 295 del Código Penal que establece que: "los administradores que en beneficio propio o de un tercero, con abuso de las funciones propias de su cargo, dispongan fraudulentamente de los bienes de la sociedad o contraigan obligaciones a cargo de esta causando directamente un perjuicio económicamente evaluable a sus socios, depositarios, cuentapartícipes o titulares de los bienes, valores o capital que administren, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a cuatro años, o multa del tanto al triplo del beneficio obtenido". 

Y entre los supuestos que se consideran delito de administración desleal están la utilización de fondos de la empresa para atender gastos personales, la concesión de créditos a sociedades en las que los administradores tienen una importante participación y carecen de solvencia, y la percepción de retribuciones no amparadas por los estatutos.

Esos pagos millonarios puede que respondan a un contrato, pero causan un perjuicio objetivo a entidades que no están en disposición de abonarlos. Un juez, quizá, podría llegar a entender eso como abuso de posición en beneficio personal y no en el de la caja. Yo, que como dije más arriba, soy lego, pero no dudaría en calificar todas estas actuaciones como fraudulentas.

dilluns, 21 de novembre de 2011

ICV-EUiA de Mataró amplia el seu sostre electoral

ICV-EUiA assumeix la responsabilitat de ser l’alternativa a la dreta al Congrés i posa de manifest que la coalició no només resisteix sinó que ara creix

noe-esteve.jpg

Esteve Martínez, portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Mataró, ha celebrat avui "els molt bons resultats" de la coalició ecosocialista, pel què signifiquen a nivell polític i a nivell social: "hem aconseguit ampliar i consolidar el nostre espai a diferents sectors de la societat", ha dit Martínez, que ha remarcat que la coalició és "amb més claredat" el punt de referència "d'un projecte d'esquerra nacional de les classes populars", sent l'únic que té una "visió verda" del desenvolupament. "Assumim amb més força i més responsabilitat començar a treballar des d'avui mateix per construir una alternativa d'esquerres que planti cara a la dreta", i seguir-ho fent des de l'Ajuntament, la ciutat i el carrer de la mà de les entitats, el teixit social, els sindicats, les associacions...
Martínez celebra que els resultats demostren que "ICV-EUiA ja no és només l'esquerra que resisteix, és l'esquerra que puja i que ha de començar a construir una alternativa de progrés". Amb els 5 representants a Les Corts Generals (3 diputats al Congrés i 2 senadors), la coalició encara el proper mandat amb un grup "més fort, més plural i que plantarà cara".
Així, per Esteve Martínez, l'any de mobilitzacions que s'apropa per les dures polítiques de retallades del PP ha de tenir traducció: "hi ha un espai d'esperança per canviar les coses. Malgrat que alguns creuen que és el moment dels mercats, és el moment de la democràcia i de la política", ha assegurat.

divendres, 18 de novembre de 2011

La justicia castiga PxC. Triomf de l'Estat de Dret

ICV-EUiA de Mataró celebra que la justícia condemni un exregidor de PxC per difondre octavetes xenòfobes i considera la sentència un triomf de l’Estat de Dret

Juan Carlos Fuentes, exregidor de PxC a Vic, és condemnat a un any i mig de presó per haver estat el responsable de la difusió de les octavetes amb contingut xenòfob

Un jutge de Manresa ha condemnat a un any i mig de presó a Juan Carlos Fuentes Linares, exregidor de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Ajuntament de Vic, per haver difós octavetes amb contingut xenòfob durant la campanya electoral per a les eleccions municipals de l'any 2007. La sentència considera provat que Fuentes va encarregar a una copisteria 3.000 còpies d'una octaveta on s'ironitzava, mitjançant comentaris degradants cap a la comunitat magrebina, sobre els suposats tractes de favor que altres partits polítics donen als musulmans a Catalunya. Segons el jutge, les octavetes contenien un discurs que provoca a l'odi racial, penat a l'article 510.1 del Codi Civil, i d'acord amb la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans.
ICV-EUiA de Mataró celebra que la justícia hagi condemnat aquest individu per haver estat el responsable de la difusió d'aquestes octavetes amb contingut racista. Segons Esteve Martínez, regidor d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Mataró, "aquesta sentència representa un triomf de l'Estat de Dret en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància, actituds que impregnen el discurs de Plataforma per Catalunya (PxC)". Segons Martínez, "hem vingut denunciat constantment el paper que juga PxC, incitant a l'odi racial, i aquesta sentència ens dóna la raó". El regidor ecosocialista ha manifestat que ICV-EUiA continuarà lluitant políticament denunciant a tot aquell qui atempti contra els drets de les persones, criminalitzant i informant injuriosament", i ha recordat que "la coalició ja va presentar després de les darreres eleccions municipals una demanda contra PxC per haver difós propaganda electoral amb continguts racistes, una demanda que segueix el seu curs". A la mateixa vegada, Martínez ha lamentat que el lider de PxC, Josep Anglada hagi quedat impune, per no poder-se provar la seva autoria material, tenint l'autoria "intel·lectual" i política del discurs xenòfob.

divendres, 11 de novembre de 2011

Cop d'Estat a Europa?

Estem assistint a un cop d'estat a Europa? Ho dic perquè el poder, sense passar per cap urna, està passant a mans del "mercat". M'explico. Grècia accepta a un senyor de President del país que va ser ex-vicepresident del BCE i assessor de Goldman Sachs.

Goldman Sachs, juntament amb JP Morgan, Citibank, Bank of America concentren el 94 % del risc en productes derivats que guarden les entitats USA. Ni més ni menys que 172 bilions d'euros). Una xifra que mareja. Xifra què és més de 16 vegades el PIB d'USA.

Més. A Itàlia Mario Monti, sense passar per les urnes, agafa el timó del país. Un altre tecnòcrata amb arrels a... Goldman Sachs. Per cert, Goldman afronta demandes per 18.500 milions per hipoteques.

Encara una mica més: Mario Draghi, flamant President del BCE va ser vice-president de.... Goldman Sachs! i un dels màxims responsables del banc a Europa durant alguns anys en què ajudava a "cuinar" els compte grecs.

Antonio Borges, Director del FMI Europa, a què no sabeu d'on va ser vice-president? Doncs, naturalment, de Goldman Sachs Internacional. I, finalment (de moment), Petros Christodoulou, Cap del Deute Grec, es va formar a . . . .GOLDMAN SACHS! Digueu-me paranoic, però jo veig un cop d'estat tecno-financer en tota regla!

Però no, no estic paranoic, estic preocupat, molt preocupat. Aquells que ens han ficat en aquest pou que no té fons, ara, suposadament ,ens volen treure del mateix. Però el cert, el que volen és aprofundir en el capitalisme, i refundar-lo, tornar-lo a la seva essència primigènia. És la llei de la selva, on els més poderosos subjuguen a la ciutadania. Menys drets, més obligacions, més misèria per la majoria

dilluns, 7 de novembre de 2011

Passem a l'acció, doncs


No s'hi val badar. Aquesta vegada ens hi juguem molt. Ni ens podem quedar a casa, ni podem deixar que altres decideixin per nosaltres. No hem, no podem callar. Tenim l'oportunitat en aquestes properes eleccions, d'escollir què preferim, i bàsicament els dos grans partits a Espanya, PSOE I PP, i CIU a Catalunya aposten pel mateix: per una economia del dolor, l'atur i les retallades.

Per fer front a aquestes polítiques "doloroses", ICV-EUIA defensem l'ambulatori, l'escola i el treball.

I ho fem, amb propostes molt concretes: rescatem la gent, no els bancs; invertim en una economia social i sostenible per crear ocupació; no retallem, fem una reforma fiscal justa en la que pagui qui més té; aturem els desnonaments, dació en pagament ja!; avancem en aquesta democràcia que tants sectors de la societat reclama, per una democràcia de la ciutadania, neta i transparent; tanquem les nuclears, alhora que lluitem contra el canvi climàtic; defensem Catalunya i el dret a l'autodeterminació i contra el centralisme. Vet aquí, 7 accions per canviar-ho tot.

Ho deia la principi, no hem de callar, alguns voldrien que aquestes fossin les eleccions del silenci de l'alternativa. LES DE CALLAR. Callant no fem sentir la veu de la indignació. Aquestes eleccions són una oportunitat per deixar de callar, perquè la veu de la gent que reclama una nova política i una nova economia se senti amb força, enmig de les veus que, d'un color o un altre, criden amb entusiasme a favor de l'austeritat, de les reformes laborals, de l'abaratiment dels salaris i de les rebaixes fiscals.

Canviant una mica un lema que hem sentit molt aquests dies: si votes pots perdre, però si no votes i calles ja has perdut. Convertim aquestes eleccions en un clam per un canvi de debò.

Portem la veu d'esquerres i ecologistes i catalanista de debò al Congrès i al Senat. Tenim rumb, candidat solvent, comptem amb un programa sòlid i "nuestras manos son nuestro capital".

Defensarem el que uneix a la majoria: l'Estat del Benestar, la Democràcia i l'Autogovern. Passem a l'acció, doncs.

dimecres, 26 d’octubre de 2011

Que s'ajustin els sous els "altres"

Comissions Obreres va oferir ahir una roda de premsa per presentar l'estudi de remuneracions dels consellers i alta direcció del sector financer. En aquest estudi trobareu l'evolució entre els anys 2004-2010 i la comparativa amb beneficis i despeses de personal.

És escandalós com s'apugen el sou, les dietes, les compareixences i les presències, als diferents òrgans de govern de les diferents entitats, els alts directius i consellers. És especialment sagnant veure com les pujades més fortes corresponen a aquells que pitjor han gestionat les seves entitats, amb la complicitat (per omissió) tant del Banc d'Espanya (que sabia el que estava passant) i el Govern d'Espanya, que "no sabia, no contestava", entitats que, malauradament, han estat intervingudes.

CCOO ho ha anat denunciant al llarg d'aquests anys sense que ningú fes res per posar-hi remei. Ara, de nou, ho tornen a fer, però amb dades que, de ben segur, no deixaran indiferents a ningú.

Jo, que també formo part de Comissions Obreres, he denunciat els abusos a la meva entitat (la quasi bé extinta Caixa Laietana) que, sense haver estat intervinguda (sort hem tingut de la nostra fusió, al menys de moment), també ha patit l'expoliació i mala gestió dels seus directius.

Una circular interna, repartida a tota la plantilla aquests darrers dies, ha servit per posar al descobert la immoralitat de tota un colla d'individus que, com l'antic Director General, no ha dubtat en treure's del mig no sense assegurar-se, probablement, un escandalós salari a càrrec de la Fundació (Obra Social) de la qual s'ha autoanomenat President.

Per tot això i molt més, no és de rebut que ens demanin ara més sacrificis, no sense que els que ens han ficat en tot aquest embolic responguin davant la clientela, davant la societat i, si s'escau, davant els tribunals.

Que s'abaixin ells els sous i tornin les milionàries indemnitzacions a les que no tenen cap dret.


L'informe el trobareu a:

http://www.comfia.net/html/22208.html

Aquest video que conté les 7 accions destacades del programa d'ICV-EUiA per a les eleccions al congrés i el senat del 20N de 2011. No te'l perdis!

divendres, 14 d’octubre de 2011

El govern de CIU, en “stand by”

Quan vostès estiguin llegint aquest article hauran passat més de cent dies de la formació del nou govern municipal, sorgit de les eleccions del passat mes de maig. Temps de gràcia que, esgotat, ha de donar pas a un temps d’acció. Sembla, però, que el nou govern no està per la labor, i així, en el darrer Ple de setembre no hem vist ni una sola proposta encaminada a encarar la sortida de la crisi.

No sabem com pensen abordar el problema de l’ocupació, no han posat damunt la taula propostes de creació de llocs de treball. No han convocat les forces econòmiques, socials i polítiques de la ciutat per parlar-ne seriosament d’aquest i d’altres temes que ens preocupen. Només s’han dedicat a participar a reunions “informals” (així les anomenen), fet que denota certa improvisació. Continuen instal•lats en la “pausa”.

I aquí s’obre la primera de les incògnites. Donat que el nou govern no ha volgut pactar amb cap força política, ens preguntem si, amb un terç dels regidors i regidores de l’Ajuntament i la nul•la experiència en tasques de govern, podrà enfrontar-se en solitari a aquesta colossal crisi que ens sacseja. Nosaltres pensem que no. No qüestionem, en absolut, la capacitat dels membres del nou govern, però sí que critiquem certa inacció, impròpia d’un govern que necessita donar respostes a la ciutadania el més aviat possible.

A principis d’aquest nou mandat, ICV-EUIA va posar damunt de la taula les quinze propostes del nostre programa electoral per començar a treballar sobre elles. Propostes que abastaven diferents àmbits socio-econòmics, però que feien especial referència a l’àmbit de l’ocupació. Així, apostem per la creació d’ocupació en sectors innovadors, en l’atenció a les persones i en activitats netes. Propostes que anaven des de la dinamització de les Cinc Sènies, amb agricultura de proximitat i ecològica, fins l’enfortiment del sector cooperativista. Propostes pel desenvolupament econòmic local en totes les seves esferes. Propostes que no han rebut, per part de CIU, cap consideració fins avui.

L’altre gran repte és el de la convivència. Una convivència que comenca a esquerdar-se per la malevolència de certa formació política que atia l’odi dels uns contra els altres amb falses acusacions que, no obstant, van prenent forma de veritats inqüestionables entre massa ciutadans i ciutadanes. Alertem del perill que això suposa i que pot derivar, tard o d’hora, en episodis de violència incontrolables. Les persones immigrades no ens treuen res, ja n’hi ha prou d’aquesta mentida! La crisi no fa distincions entre uns i altres; l’Ajuntament tampoc. Els recursos són els que son i es reparteixen entre tothom que ho necessita, amb criteris professionals, objectius i sotmesos a la llei, i qui digui el contrari, menteix. I aquí el nou govern municipal ni pot badar ni pot fer-se l’orni ni, encara més perillós, pot alimentar certes peticions de segons qui. Alerta, doncs, no abaixem la guardia en aquest tema, perquè aquí també ens juguem molt.

Tot plegat ens dibuixa un escenari força complicat, on tots i totes haurem d’assumir el nostre grau de compromís i responsabilitat. ICV-EUIA ja ens hem posat en marxa, farà el govern el mateix, o continuarà en stand by?

dilluns, 11 de juliol de 2011

Van passant els dies

Van passant els dies i encara és hora que comencem a caminar. El nou govern va molt lent. Ja fa més d'un mes i mig des de les eleccions municipals, i a hores d'ara encara no tenim cartipàs municipal. Avui, tot just un mes desprès del primer Ple (de constitució), ens hem reunit la Junta de Portaveus. A penes deu minuts que han servit per donar-nos l'ordre del dia del proper Ple (14 de juliol) i poc més. Encara no sabem què conté el cartipàs, quins noms propossen, quines retribcuions, etc. Tot molt decebedor.

Així no anem bé. Entenc que són novells i que estan una mica atabalats, però fa temps que ho havien d'haver enllestit. Fa prop d'un mes, per exemple, que no es pot contractar ningú, pendents d'aquest Ple de cartipàs. Massa endarreriment.

Així que arribarem al Ple pràcticament sense informació, i això que el nou alcalde es fa un fart de parlar de transparència, diàleg, "bon rotllo", etc. Doncs de moment, res de res. Ni transparència, ni diàleg, ni informació. Ja veurem què passa el 14 de juliol. CIU té 8 regidors, el PP 5, i això fa tretze,  de moment. O sigui, sense majoria absoluta. Clar que, els de la Plataforma són molt amics del PP, i potser la dreta extrema, l'extrema dreta i els de dreta-dreta, s'ho fan venir bé per tenir les majories necessàries. Deu n'hi do!

Nosaltres, doncs, farem d'oposició amb ganes, que ningú ho dubti, i això significa que no els deixarem passar ni una. I més si no donen signes d'apertura i diàleg, en profunditat.

Veurem què passa el 14 de juliol.

dimarts, 28 de juny de 2011

Mal exemple

Amb la que està caient, i alguns fan com si no anés amb ells la tempesta.

Per exemple, l’ex-Director Comercial de Catalunya de Bankia, Josep Ibern, antic Director General de Caixa Laietana, abandona el vaixell de Bankia quan aquest només ha fet que sortir del port.

El Consell d’Administració, en una maniobra legal, però èticament qüestionable, fa unes setmanes l’anomenà conseller de l’Assemblea i així el pot anomenar President de Caixa Laietana (del que queda d’ella). Prèviament, però, Ibern deixà Bankia, havent sol·licitat una excedència, i nomena al seu successor al capdavant de Caixa Laietana.

L’Assemblea General ratifica (sense votació), el canvi de Director General, i, una vegada acabada la sessió, es reuneix de nou el Consell d’Administració, per nomenar President de Caixa Laietana i de la seva Obra Social al senyor Ibern. 

Aquesta “solució individual”, feta a mida, i presumiblement altament remunerada, només la puc qualificar de poc edificant. En uns moments de forta crisi i retallades per a gairebé tothom, aquesta és una decisió inoportuna i molt qüestionable de qui, només fa uns mesos, es vantava d’haver aconseguit per a la nostra Entitat el millor acord possible, i ens instava a apostar fortament per tirar endavant el projecte. 

I si bé és cert que som lliures de deixar aquest o qualsevol altre projecte en un moment determinat de les nostres vides, em sembla del tot criticable i èticament reprovable que s’abandoni,en aquests moments, el vaixell i les obligacions en Bankia (era el Director Comercial de Catalunya), al mateix temps que es crea un càrrec fet a mida, sense contingut financer, sense “responsabilitats”, i amb un sou que, pagat per Caixa Laietana lògicament, d’alguna manera delmarà l’Obra Social. Un mal exemple.

dilluns, 27 de juny de 2011

La Flama del Canigó

Amb motiu de l'arribada a Mataró de la Flama del Canigó, l'Asmaa Aouattah de l'Associació Taghrast- Espai Amazic, em va fer arribar el seu discurs. Pel seu interès, pel que té d'apropament envers la nostra cultura des d'una altra cultura llunyana en l'espai geogràfic però molt a prop en l'espai emocional, us la transcribeixo. 

Tots els pobles tenim una història, totes les històries tenen denominadors comuns. No estem tan lluny, els uns dels altres, com algú pretén fer-nos creure. Som, per damunt de tot ,persones, i les emocions, els sentiments, les aspiracions són, si fa o no fa, les mateixes arreu del món. Per tant, a què l'odi, a què el racisme, a què la xenofòbia, la discriminació? No n'aprendrem mai?

L'Asmaa ens alecciona. El seus discurs és un bàlsam. Llegiu-lo.


Avui tenim l’honor de participar per segona vegada en la rebuda de la Flama del Canigó.

Un honor que compartim amb la resta d’entitats com a persones que hem triat Catalunya com a nova pàtria nostra. Des de llavors, les seves festes, costums i símbols són també els nostres.


També és un honor per a nosaltres en especial com a persones d’origen amazic ser aquí avui, per dues raons:


1-     perquè formem part d’un poble que des de la nit dels temps ha celebrat la tradició de donar la benvinguda a l’estiu (Taânsalt)[1] que aquí rep el nom de Sant Joan.

El calendari tradicional amazic és un calendari agrari. Tot volta entorn de la natura, la successió de les estacions, el canvi de temps i les labors de la la terra.

El rendiment de la terra, després d’un temps d’espera, preocupa molt als pagesos, que d’això viuen, i perquè la collita sigui bona, s’espera el moment en què el sol estigui en màxima declinació per celebrar una festa que té una finalitat purificativa ben clara mitjançant dos elements: el foc i l’aigua.



El dia que toca, tot el poble s’ha de dirigir cap al mar, al riu o a les fonts, per banyar-se, humans i animals. En el llenguatge popular es diu: ficant-se a l’aigua, animals i humans es purifiquen i vencen la por. Al mateix temps, s’encenen fogueres grans i petites i se salten durant molta estona. Les fogueres es poden preparar a la vora del mar, al riu o en un altre

lloc. Generalment, a prop d’allà on es viu. Durant la tarda, la gent es reuneix a la casa d’una vídua o d’una persona sola, per celebrar la festa amb cants, balls i menjars. Als camps, es procedeix a la fumigació dels arbres fruiters calant foc a les males herbes i posant-les al mig dels camps perquè el fum purifiqui els arbres i expulsi els mals. Al foc solsticial i a l’aigua, se’ls atribueixen virtuts purificatives i profilàctiques.



Aquesta tradició es va celebrar pel poble amazic en les dues ribes del mediterrani. Durant tot el temps que la població amaziga musulmana va viure a la península ibérica, es va anar celebrant la festa de Tâansalt. En las Illes Canàries, els guanches (amazics de les Illes) també ho feien anomenant-lo el dia de l’aparició dels mags a la vora del mar. Els guanches llençaven en les fogueres cossos fets de pals que representaven la malaltia, la sequera i la fam amb la finalitat d’allunyar tots aquests mals de la seva vida.


2-   el poble amazic és com el poble català, un poble sense estat, dispersat entre diferents països del nord d’Àfrica, separats amb fronteres artificials que obeïen a interessos polítics i econòmics més que a la voluntat d’unir grups humans.

La unió del poble amazic i de les seves terres: Tamazgha és un somni que trigarà a realizar-se i potser no es realitzarà mai, però és un somni que no ens abandonarà. Amazics i amazigues d’arreu el món, cerquem avui dia diferents estratègies per unir-nos i mantenir viva la nostra identitat. En això, el poble català i el poble amazic som enormement semblants.


Avui i a Catalunya, catalans vinguts d’altres móns i catalans de tota la vida celebrem la festa de Sant Joan, rebent la Flama del Canigó, símbol de la unitat dels Països Catalans, els nostres països.


Fem de la Flama del Canigó i del foc un element que ens uneixi com a pobles i persones d’arreu de la mateixa manera que hem unficat els nostres destins.


Fem com ho feien els nostres avantpassats, llencem al foc tots els odis, les malalties socials i els totalitarismes que divideixen en comptes d’unir, que exclouen en comptes d’incloure i que resten en comptes de sumar.

Sumem esforços com fan els castellers perquè dividir-los no afavoreix a ningú, totes i tots hi perdrem i Catalunya també.


Purifiquem-nos amb l’aigua en aquesta nit màgica, de tots aquests sentiments negatius i vencem la por a l’altre i a nosaltres mateixos, d’allò que, en un moment de debilitat, ens fa veure perills allà on no n’hi ha.


Fem-ho per la convivència que ens afavoreix a tots i a totes i perquè tots i totes, estimarem més Catalunya, treballarem més per construir-la, cada vegada que tinguem més el sentiment de pertànyer-hi. 


Siguem una sola comunitat, amb les seves pluralitats però amb un amor compartit per Catalunya, en comptes de ser diverses i dividides.


Visca Catalunya unida i inclusiva!


[1]  La tradició està recollida per estudis com: “la Descripció d’Àfrica” de Lleó l’Àfrica, “el Marroc descongut” d’Auguste Molieras, “Les portes de l'any. Ritus i Símbols”  de Jean Servier, “Sistema de númeració i calendaris de les poblacions berbers de Gran Canària i Tenerife en els segles XIV-XV” de José Barrios García, etc.
.

dissabte, 11 de juny de 2011

Discurs d'investidura com a regidor 11.06.2011

Membres de la mesa d’edat, Senyor Secretari, senyores i senyors regidors, ciutadans i ciutadanes que ens acompanyeu, bon dia a tothom.
En primer lloc, dir-vos, que en sento honorat d’ésser avui aquí al saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró. Si avui sóc aquí és gràcies als votants que ens han atorgat la seva confiança, i per tant, és a ells i elles a qui vull donar les gràcies en primer lloc.
També vull agrair, i de manera molt especial a la Quitèria Guirao, la seva dedicació com a regidora durant aquests  anys. Sense ella, jo no hi seria avui aquí. Gràcies Quiti per la teva entrega, pel teu esforç continuat, per la teva generositat. Agafo el teu relleu al capdavant d’aquesta coalició, com a Portaveu del Grup Municipal, sabent que ens deixes el llistó molt alt.
Com no, agrair l’esforç de la nostra organització que ens ha permès obtenir aquests resultats, i sense la qual jo tampoc seria aquí avui junt amb la Conxita.
I, per últim, agrair a la meva família no només el seu suport incondicional i la seva paciència, sinó la seva entrega i esforç, doncs no han dubtat ni un moment en acompanyar-me en els mítings, trobades veïnals, repartiment de material, tot amb una il·lusió i entrega que m’han emocionat. Perquè l’emoció també forma part de la política i les emocions han format part important d’aquesta campanya electoral.
Han passat tres setmanes des de les eleccions municipals i hem fet les valoracions adients, tot ressaltant la difícil composició, pel que fa a majories estables, que tindrà aquest Ajuntament en els propers quatre anys.
Pel que fa a la nostra coalició, i malgrat l’augment de vots respecte a les darreres eleccions municipals, hem de dir que les nostres expectatives no s’han acomplert al cent per cent. Aspiràvem a obtenir un tercer regidor i no ha estat possible. Si és cert, però, que malgrat el retrocés de les esquerres tant a la nostra ciutat com en el conjunt del país, ICV-EUIA no ha patit, a Mataró, l’efecte d’aquesta davallada, però això no ens consola.
I no ens consola, perquè Mataró es queda sense govern d’esquerres, amb una forta davallada del PSC i amb la sorprenent i, perquè no dir-ho, dolorosa desaparició institucional d’ERC. I alhora, ens preocupa l’adopció de propostes programàtiques obertament racistes i xenòfobes que usen els immigrants com a caps de turc de tots els problemes que han aflorat en els darrers anys a causa de la forta crisi econòmica, en formacions democràtiques de dretes i amb una forta implantació arreu del territori català i espanyol. I, com no, ens preocupa i molt la irrupció amb força i de manera sorprenent d’un partit d’ultradreta, clarament xenòfob i racista que, amb un discurs fal·laç i populista, i per tant enganyós i manipulador, s’ha colat en les nostres institucions democràtiques. Nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats i forces combatrem de manera pacífica, democràtica i ideològica aquesta xacra, però no ho fàrem sols, altres actors socials també estan contra aquests tipus de discursos, i avui, precisament a les portes d’aquest Ajuntament s’han concentrat i de manera pacífica expressen el seu rebuig a aquestes formacions polítiques.
En cap cas, però, els intolerants marcaran la nostra agenda política, que ha d’estar basada principalment en atacar la crisi econòmica posant tot allò que sigui necessari per minorar fortament les xifres d’atur, tot reactivant la nostra economia local.
Les eleccions municipals ens han deixat a Mataró un mapa de forces polítiques que no permet governar en solitari. Per tant, l’alcalde escollit per comandar el nou consistori haurà de fer del consens (ampli) un objectiu primordial.
Confiem que cap dels partits polítics democràtics de la ciutat, especialment els que formin Govern, es valguin en cap moment dels vots dels racistes per a aprovar les seves propostes.

Nosaltres ja hem dit que no donarem recolzament a un govern amb CIU, bàsicament perquè pensem que les nostres propostes són més beneficioses per al conjunt de la ciutadania, per això votem pel nostre candidat.
I no volem formar part d’un govern amb CIU perquè aquesta formació està a les antípodes del que nosaltres volem per a la nostra ciutat. La qual cosa no vol dir en absolut que la nostra oposició serà obstruccionista, ans al contrari, contribuirem a la governabilitat de la nostra ciutat, sense deixar d’exercir la tasca que com a partit d’oposició ens pertoca, de fiscalitzar la tasca del govern.
I ho farem exercint una oposició propositiva. No deixarem de contribuir amb les nostres propostes, raonades i plausibles, a la governabilitat d’aquesta ciutat. Defensarem el nostre programa, certament, i el posarem damunt la taula sempre que tinguem la oportunitat, però també ens farem ressò d’allò que ens reclama la ciutadania des de la societat civil. Als acampats del moviment 15-M, però també a la resta de la societat civil, els diem que des de la nostra formació hem entès el missatge i ens posem a treballar per portar-lo a bon port. De fet ja ho estem fet des de fa setmanes, en silenci, sense cap afany de protagonisme, assistint a les assemblees i prenen nota de totes aquelles propostes de progrès i de regeneració democràtica que es plantegen. Ells, ni nosaltres no tenim la fórmula màgica per canviar el món, però ells i elles sí que ens han assenyalat les raons per canviar-lo. Nosaltres, en la nostra modèstia com a coalició, intentarem posar-les en pràctica a Mataró.
Certament ens serà difícil convèncer a CIU, més que probable partit que portarà les regnes de la ciutat en aquests propers quatre anys, de fer una política que no castigui encara més la malmesa economia de la majoria de ciutadans i ciutadanes. Bàsicament, perquè no creiem, d’entrada, que apliquin una política diferent a la que estan duent a terme a la Generalitat, i essent així serà difícil sortir de la crisi en condicions justes i favorables.
CIU, en aquests moments, i aprofitant la crisi, i diguem-ne, l’estat de schock en el que sembla instal·lada la nostra societat, que es troba desorientada i sense referents, que s’ha vist desbordada per l’abast d’una crisi que els colpeja de manera ferotge, opta pel desmantellament del nostre estat del benestar. En una maniobra que no té res de conjuntural, en absolut, sinó que forma part d’una estratègia, d’un model que pretén l’aprimament de l’Estat, la mercantilització i per tant la privatització dels serveis públics, i que aposta per una sortida de la crisi en la que els guanyadors siguin els interessos privats, i per tant particulars per damunt dels interessos públics o sigui, col·lectius.
En paraules de George Orwell, la dreta pretén “exprimirnos hasta la saciedad, para luego llenarnos con su propia esencia”. I aquí, ens hi trobaran enfrontats, plantant cara sempre, amb decisió, si pretenen retallar els nostres drets socials..
Penso que la gent que ens ha votat, espera de nosaltres que plantem cara a les polítiques de retallades indiscriminades que només afecten a unes determinades capes de la nostra societat, però també, i principalment, crec que la gent que ens ha votat, ho ha fet esperant que ens enfrontem a aquestes polítiques des de la confrontació ideològica, de valors, però també i sobretot des de les propostes, aportant solucions.
Crec, modestament, que en aquests darrers anys, malgrat la crisi, hem estat una força política garant de les polítiques de defensa de l’Estat del Benestar, i així continuarem, defensant aquestes polítiques, ara, des de l’oposició.
Perquè tenim alternatives, i les hem anant explicant aquestes darreres setmanes durant la campanya electoral i les seguirem explicant.
Essent concisos, us explicaré quins són els eixos programàtics que pensem poden contribuir a la recerca d’una sortida a la crisi més justa i sostenible per a la nostra ciutat.
 Quan parlem d’educació, pensem que aquesta és la millor resposta a la crisi i a les necessitats de cohesió social. Cohesió social imprescindible, i en la que haurem d’abocar molts més esforços en els propers anys. La formació de qualitat esdevé un pilar fonamental per a una ocupació, també de qualitat i alt valor afegit. Per això entenem que és imprescindible augmentar el pes del pressupost en educació. Demanarem que es construeixi una seu per a l’Escola de Música, que s’aposti per l’enfortiment del Cenre de Formació Pemanent de Tres Roques, i seguirem exigint a la Generalitat la construcció de les escoles que ens manquen.
Pel que fa al creixement econòmic, per a nosaltres aquest ha de venir de la mà de l’economia verda i del coneixement, de manera inexcusable. Hem de ser innovadors i aconseguir que tot allò que es genera al Tecnocampus traspassi les seves fronteres transformant la nostra activitat productiva.
Hem d’apostar per la sostenibilitat, posant-la al centre de les polítiques urbanístiques i de mobilitat. Seguim pronunciant-nos en contra dels laterals i farem tot el possible per evitar-los. Esperem que la resta de partits que s’han posicionat durant la campanya, mantigui ara la senva posició.
Apostem per les persones. Perquè l’Ajuntament té instruments per oferir unes polítiques socials de proximitat, cohesionadores i d’inclusió. Hem de fer créixer els serveis socials i les mesures que permetin pal·liar la situació que viuen molts dels nostres veïns i veïnes. Hem de fer de la salut, el que és, un dret universal, potenciant l’assistència primària i millorant els serveis hospitalaris i de salut mental.
I tot això, com ho podem fer? Ho farem si som capaços de canviar la fiscalitat del nostre Ajuntament. Sabeu que som dels ajuntaments amb menys pressió fiscal de l’estat espanyol? Això s’ha d’acabar. A Mataró primer hem de fer els deures amb un sistema fiscal que faci pagar més a qui més té i garanteixi els serveis públics, i no al contrari com està fent el Govern de CiU a Catalunya,  i després seguir exigint un finançament més favorable per als ajuntaments!
Aquests són els eixos de la nostra agenda programàtica i és el que ens il·lusiona de cara a la feina que hem de dur a terme a l’Ajuntament, poder-los posar en pràctica.
En aquesta nova etapa que iniciem des de l’oposició, ICV-EUIA esdevindrà còmplice actiu de les reivindicacions de la ciutadania. Hem de sortir dels despatxos, trepitjar carrer, escoltar la gent. Perquè la gent ha parlat, ens ha expressat, sobretot a l’esquerra, el seu enuig, i no ens hem sabut posar en la mateixa sintonia i comunicar-nos de manera adequada.

Hem de recuperar el pols a la ciutat, estant al costat dels que pateixen, dels que proposen, dels que reivindiquen, fent nostres les seves exigències. Sempre, òbviament de d’un punt de vista d’esquerres. Que ningú dubti que el nostre compromís serà aquest: la defensa dels interessos col·lectius.
Tindrem un peu a les institucions, sí, però la resta del nostre cos estarà al carrer.
Tenim molta feina per endavant, hem de sumar sinergies en benefici de la nostra ciutat, i per això estenem la mà al proper Govern per a fer polítiques socials i ambientals i de garantia de la convivència.
La solidaritat, la igualtat d’oportunitats, una fiscalitat justa, l’accés universal als serveis bàsics, la sortida solidària a la crisi, ha de ser la base sobre la qual hem de catapultar-nos cap al futur: no ens en sortirem amb propostes individuals, ni amb retallades indiscriminades ni amb la mercantilització dels serveis públics. Tampoc ho aconseguirem sols, necessitem la complicitat de molts ciutadans i ciutadanes.
En situacions de crisi alguns poders aprofiten per imposar reformes que no tenen res a veure amb la solució dels problemes i molt amb els seus interessos o amb la seva concepció ideològica de com ha de ser la societat. Això és el que està passant al nostre país, i a
ixò és el que no volem que passi a la nostra ciutat.
I així, no ens donem per vençuts, estem convençuts que una altra sortida més justa, més solidaria a la crisi es possible, i no ho aconseguirem amb polítiques que beneficiïn una minora d’individus, la sortida ha de ser col·lectiva, Marc Aureli ho explicava de manera molt gràfica: “ allò que no és útil pel rusc no ho és tampoc per l’abella”.

Moltes gràcies.

dimecres, 8 de juny de 2011

Plataforma per Catalunya: un perill per a la convivència

"M'entristeix que el primer nadó de Catalunya sigui d'origen marroquí" (.Josep Anglada)
"Potser comparteixo idees dels cap rapats, però en aquests moments hem de donar una imatge" (Josep Anglada)
"He entès que ni a Vic ni a Catalunya ens interessa que ens relacionin amb el franquisme... Ho porto al cor, però no ens interessa" (Josep Anglada)
"Si fos president, la pena de mort, en una hora. Però ara no m'interessa parlar clar" (Josep Anglada)
"Aquesta és la lluita de Crist, i Crist és el nostre comandant i amic. I Crist no perd mai una guerra encara que algun cop pugui perdre una batalla. Arriba España!" (Josep Anglada)
"Quan m'enfronto als mitjans de comunicació he de ser el primer demòcrata. No puc sortir i dir: S'ha de matar tots els moros" (Josep Anglada)

Estic convençut que la immensa majoria dels votants de PxC han votat en clau de ràbia i indignació, i que no han trobat millor manera d’expressar el seu enuig que votant la pitjor de les opcions. Perquè, llegint i veien el que diu el líder d’aquesta formació xenòfoba i racista, pregunto amoïnat als meus conciutadans i conciutadanes, de debò creieu que us representa aquest individu? De debò penseu que ell i la seva formació ens traurà de la crisi? De debò penseu que l’odi ens portarà la prosperitat?
Certament, els partits “tradicionals” no haurem fet totes les coses molt bé, i hem de recuperar el pols a la ciutadania fent polítiques de proximitat, d’acord, prenem nota, però el que no farem mai és atiar odis dels uns contra els altres. Els culpables d’aquesta crisi estan ben asseguts en Consells d’Administració de bancs i caixes i multinacionals del risc, són especuladors financers, seuen en cadires confortables del FMI dictant receptes contra els més febles, han fet dexació de les seves funcions al capdavant dels governs nacionals, dels Bancs Centrals permeten riscos i endeutaments bancaris inassolibles etc., etc.. Els indignats de les places dels nostres pobles ho saben, i protesten contra ells, i contra nosaltres, i jo ho accepto, com a polític i com a sindicalista, però en cap cas qüestionen als nouvinguts, de cap manera els acusen de cap dels seus mals.
Als votants de PxC que són demòcrates, i els han manipulat amb missatges enganyosos, els encoratjo a unir-se amb tot els indignats que volen democràcia i no insten a l’odi entre ètnies, a reclamar allò que debò els hi pertoca: el dret a una vida digna, amb ocupació de qualitat, al dret a un habitatge digne, al dret a una educació pública i de qualitat.

dimecres, 1 de juny de 2011

Carlos Parra, l’home que va ser “embanyat” per Ortega Cano.

Mentre un va morir entre silencis, l'altre no para de rebre el "sentit" homenatge (morbós, per altra banda) de certa caverna mediàtica.

Mentre l'un és ignorat, l'altre és passejat per un munt de mitjans de comunicació.

Mentre l'un, probable culpable d'un homicidi, feia temps que ja no es dedicava a res més que passejar-se patèticament per diferents platós de televisió per vendre fins el darrer dels seus secrets, l'altre es desvivia pels seus congèneres.

I és d'aquest darrer home, en Carlos Parra, de qui hem de parlar, per retre-li l'homenatge, que a ell sí li correspon, per ser com era.

Perquè en Carlos, que tenia 48 anys, era un home famós, per ser bona gent. Un sindicalista, lluitador, vitalista i compromès amb el més febles. Si entreu al seu perfil de Facebook encara podreu veure una definició que li anava perfecte: un home de "la verdadera izquierda".

En Carlos, com altres, no es conformava amb les coses tal i com estan, i no parava de denunciar l'avarícia dels bancs, les polítiques neoliberals que ens ofeguen als de sempre amb les seves retallades i injustes reformes, les injustícies del món. Sempre estava disposat a defensar les causes dels més febles, sense esperar res a canvi, per pura ideologia. Era comunista, era d'esquerres i sempre va lluitar, des de CCOO on militava des de feia temps, pels treballadors i treballadores.

Era un home il·lusionat i que il·lusionava, per la seva força interior, pel seu coratge, per les seves conviccions, per la seva coherència.

Malauradament, fa uns dies, anant cap a Sevilla on, segons llegeixo a la premsa, havia de signar un contracte de treball (estava a l'atur) se li va creuar un "morlaco" traïdorenc i desbocat, en forma de tot terreny, que va embanyar-lo mortalment, amb la complicitat de la foscor de la nit. Un trist i lamentable final per a un home, que aquest sí, es mereix sortir per la porta gran d'aquesta gran plaça que és la vida. El meu condol a la seva família, i el meu reconeixement per a un home que va plantar cara a la vida sense perdre el seu somriure ni la seva ideologia. Descansa en pau, Carlos.

dilluns, 9 de maig de 2011

En campanya (II)

Començava molt d'hora el día. A dos quarts de vuit a l'estació de Renfe, repartint el programa electoral. A les 9 punt final i cap a el local a preparar el dia amb el meu equip de campanya.

A la tarda, roda de premsa a l'Hospital de Mataró. Us transcric la meva intervenció:

Esteve Martinez alerta del perill de l’entrada de CIU a l’Ajuntament de Mataró.
Avui volem fer un crit d’atenció del perill de la entrada de les retallades a l’Ajuntament de Mataró. L’entrada de CIU a l’alcaldia suposaria augmentar el deteriorament dels serveis bàsics de la ciutadania.
Retallades de drets a la ciutadania, de drets bàsics com són la salut, que afecten directament al serveis que es reben en un tema tant cabdal i prioritari per la vida de les persones.
És per això que Volem instar a la ciutadania a que vegi l’electoralisme promogut per CIU de retardar les retallades per després de les eleccions, en campanya NO tot s’hi val, i enredar a l’electorat per després retallar drets és incoherent i èticament rebutjable: el que ha estat fent CIU fins ara és aplicar el seu programa neoliberal, amb el pretext de la crisi. I això el dia 22 de maig ho hem de recordar.
I és per això que des d’ICV-EUiA ens comprometem a aplicar la nostra coherència ideològica i valors en la gestió política, és a dir no retallar drets i superar la crisi fent pagar-la a qui més té i no a la ciutadania.
Instem a Convergència que escolti als sindicats i la comunitat sanitària, així com a la ciutadania que s’esta mobilitzant, enlloc d'atendre a "les escoles de negoci" ... potser  "segurament és aquet el problema d'un govern business friendly que veu l'educació i la salut com un negoci". 
En aquesta línia ja vam detallar fa uns dies les propostes que incorporen la moció presentada al Parlament: les alternatives, la necessitat de suspendre el Pla de xoc i començar de nou, demanant més transparència en el sistema perquè se sàpiguen els concerts i hi hagi un rendiment de comptes públic i comparable per veure per on s'escapen els diners, "posar seny" en la reducció de despesa farmacèutica "introduint canvis immediats com substituir els medicaments per la versió més barata perquè "no pot ser que funcionem amb més de 6.000 medicaments i no sigui l'administració qui controli aquesta matèria prima del sistema".
Les nostres propostes per Mataró són:
-  Continuarem promovent els Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) per reduir la massificació de les urgències hospitalàries amb col•laboració amb la Generalitat que és qui en té les competències.
-  Estudiarem les possibilitats reals d’ampliar els horaris dels Centres d’Urgències d’Atenció Primària i les eines de diagnosi bàsiques.
-  Promourem la dimensió adequada per a oferir un bon servei públic en el Centre d’Atenció Primària de Cirera – Molins i l’ambulatori del Camí del Mig.
-  Planificarem i construirem un nou Centre d’Atenció primària al sector de Porta Laietana.
-  Continuarem garantint la planificació de la xarxa d’Atenció Primària actualitzant de manera permanent les dotacions de centres necessaris per atendre totes les necessitats sanitàries.
-  Consolidarem la transversalitat amb tots els sectors municipals per tal d’impulsar programes de foment de la salut i no només els sanitaris sinó també l’educació, la justícia, la cultura i la resta de serveis personals.
-  Continuarem i aprofundirem el diàleg amb els agents socials en l’aplicació de les accions de promoció de la salut i, en definitiva, en la responsabilitat conjunta en la millora de la salut de la gent.
-  Vetllarem pel desenvolupament del Govern Territorial de Salut del Maresme Central on l’Ajuntament tindrà més capacitat d’incidir en el desenvolupament de la política sanitària.
- Treballarem per impulsar l’acord entre la Generalitat de Catalunya i la Fundació Llar Cabanellas per tal de desenvolupar, en el complex de la Llar Cabanellas, serveis adreçats a atendre l'assistència psiquiàtrica de deficients i malalts mentals de la zona del Maresme.
-  Promourem la participació de professionals i usuaris dels serveis sanitaris dins dels consells de direcció del conjunt de la xarxa sanitària (Consorci Sanitari Mataró – Maresme).
-  Garantirem la qualitat dietètica i la seguretat dels aliments, potenciant les bones pràctiques per tal de disminuir els riscos derivats del consum d’aliments en mal estat i/o contaminats, i han de ser ben actius en la promoció d’un ús adient i mesurat dels aliments.
-  Continuarem promovent la prevenció dels accidents laborals mitjançant el control de les empreses i dels hàbits de treball que practiquen posant especial atenció en millorar els sistemes de prevenció de les obres públiques.
-  Tndrem sempre present que la salut mental és el bé més preuat de tots, que té la seva expressió en l’estabilitat emocional de les persones i dels col•lectius i en la possibilitat de fer front a les situacions més adverses.
Des d’ICV-EUiA tenim el convenciment que de la indignació cal passar a la  mobilització, és per això que recolzem la manifestació

No al desmantellament de la sanitat pública , Crida que fan els sindicats que representan el personal de la sanitat catalana amb la convocatòria de manifestar-se el dia 14 d'abril (18 h) a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona ICV s'hi adhereix
09.05.11

A les 8 p.m.  reunió amb l'Assoc, de veins de l'Havana. Intercanvi d'impressions i exposició per part de la junta de les seves reivindicacions. Molt bona acollida. Són una gent molt dinàmica, molt treballadora i que sap el que vol.

A les 9 p.m. amb el meu fill, en Miquel Canal i la meva filla a penjar cartells.

A les 11 arribada a casa i fi de jornada.

De moment, com dirien a l'escola, "progressa adequadament¨(el projecte i el candidat).
Fins demà.

Mataró al món

Indignació, i alhora estupefacció és el que sento darrerament. Indignació en veure com en el segle XXI l'assassinat d'una persona per part del govern de la nació més poderosa de la terra mereix titulars joiosos per la seva desaparició. Per molt execrables que siguin els seus presumptes delictes mereix ser jutjada per un tribunal democràtic.
Estupefacte assisteixo a la beatificació d'un Papa que va consentir, amb la seva doctrina “suïcida” en contra del preservatiu, que milers d'africans i africanes morissin (i moren) víctimes de la SIDA.
Indignat, perquè el Tribunal Suprem d’Espanya cedeix davant les pressions dels grups ultres i dels mal anomenats democràtics, impedint que una formació política que val a dir ha fet tot el que se li demanava per entrar en el joc democràtic, ara es veu fora, negant el dret a milers de ciutadans i ciutadanes d’exercir el seu dret a votar.
Estupefacte i indignat en veure com la societat s'entusiasma amb les vicissituds d'una parella reial, llur única virtut és la de ser joves. Que passegen de manera obscena la seva riquesa, en una posada en escena del seu casament, que els hauria d’avergonyir en aquests moments de crisi profunda.
 
Tot plegat fa pudor a obscurantisme, a societat medieval, aquella que gràcies als il•lustrats jo creia que havíem deixat enrere. Uns pensadors que afirmaven que la raó humana podia combatre la ignorància, la superstició i la tirania, i ajudar a construir un món millor.
 
I com diria Groucho, “parin el món que jo hi baixo”, si no fos perquè des d’ICV-EUiA tenim el convenciment que hi ha alternatives, i cal passar de la indignació i la rebel•lia a l’acció. Des de la ciutat rodona que defensem, com a metàfora d'una ciutat cohesionada, que acull tothom, solidària, que alhora és oberta al món globalitzat, des d'un valors d'equitat, justícia, ètica, transparència i coherència que són la marca d'ICV-EUIA, hem de dir alt i clar que una altra societat és possible i més necessària que mai, que es pot combatre l’obscurantisme amb valors.

Vivim en un món globalitzat sobre el que tenim responsabilitat. És cert que les multinacionals, els mercats i els gran grups de pressió mediàtics volen marcar-nos les pautes del nostre pensament i de les nostres conductes, però també ho és que hi ha alternatives, que hi ha moviments que estan apostant per una globalització basada en valors com l'ètica, la transparència, la sostenibilitat, però també en la justícia, en la igualtat d'oportunitats, que defensen una societat justa i democràtica a tot arreu. Revoltes democràtiques, com les que s'estan produint al món àrab, i que ens diuen que un altre món és possible, en són la prova.
Aquesta ciutat rodona que volem és l'expressió metafòrica d'una ciutat inclusiva, cohesionada, que acull a tothom sense distincions, que lluita contra el canvi climàtic, que es manifesta contra les injustícies, que participa i té responsabilitat en aquest món globalitzat i que ha de ser la punta de llança en la lluita contra les injustícies del món.

dissabte, 7 de maig de 2011

En campanya

Segon dia complet de la campanya electoral. Només una mica cansat, però satisfet. Avui hem trobat la gent molt receptiva cap a ICV-EUIA, i això és bo.

Hi ha, però, entre certa gent, molta desinformació i manipulació. No només hi ha desafecció, també hi ha confusió.

El tema que més em crispa és el que té a veure amb la immigració. Acusar la gent que ha vingut de fora d'escurar els recursos públics en detriment dels "autòctons", és enervant.

El pitjor, que fins i tot amb dades oficials la gent no s'ho vol creure. La culpa: dels partits de dreta, amb un discurs que afavoreix clarament aquestes posicions, també la tebior d'alguns partits de centre, i la de certs mitjans de comunicació, que de manera incendiària, van burxant en aquest tema. Tot un còctel perillós que pot cremar la convivència quan menys ens ho esperem.

A Mataró, cert partit, llur nom no vull ni pronunciar, ha deixat en algunes bústies de la ciutat un pamflet clarament punible. I la fiscalia, ni aquí ni enlloc pren mesures. No anem bé.

Des d'ICV-EUIA farem una defensa acèrrima de la convivència, de la cohesió social, dels drets per a tothom: nosaltres no canviarem drets per vots.

Per cert, quan algú parla de què els immigrants no només tenen dret sinó obligacions, i que han de complir amb elles, s'obliden (intencionadament), que se'ls nega el principal dels drets en democràcia: el dret a votar, el dret a decidir. Mentre no aconsegueixin ser ciutadans i ciutadanes de ple dret, no us sembla hipòcrita demanar-lis que compleixin amb les seves obligacions? Per altra banda, no sé molt bé què vol dir que han de complir amb les seves obligacions, perquè estiguin en la situació que estiguin bé que han de complir amb la llei, màxima de les nostres obligacions, com tothom m'imagino.

ICV-EUIA ha portat en diverses ocasions al Parlament català i espanyol (i no han prosperat per la negativa dels partits "grans" i algún nacionalista) propostes per a què els immigrants (tots i totes) puguin votar a les eleccions (amb un mínim de condicions). A les municipals, per exemple, no hi hauria prou amb estar empadronat, per exemple?

Sembla evident, a més, que si la majoria d'aquestes persones poguessin votar,  els discursos xenòfobs i racistes de certs partits polítics, ja no els farien servir, oi?.

Nosaltres continuarem en la línia de defensar sempre i sobretot als més desfavorits, encara que això no sigui molt popular. Tenim uns valors que hem de fer valer, com la solidaritat, l'equitat, la igualtat, la justícia social, sobretot en moments com aquests de greu crisi econòmica, sense distincions de classe, ètnia, situació, etc.

Per sortir de la crisi ens necessitem tots i totes. Les sortides individuals no porten enlloc.

Demà continuarem explicant això i alguna cosa més a tots els nostres conciutadans i conciutadanes. Ja us explicarè com em va.


dilluns, 4 d’abril de 2011

ICV-EUiA considera inacceptables les retallades a l’Hospital de Mataró




NP-11/2011
Mataró, 31 de març de 2011


El Portaveu i candidat d’ICV-EUiA, Esteve Martínez, ha sortit avui en defensa de la sanitat pública i de l’Hospital de Mataró, davant l’anunci de retallada del Govern de CiU a la Generalitat.
Martínez ha opinat que aquesta retallada és “salvatge, incoherent i atempta directament contra l’Estat del Benestar i, per tant, contra els drets de la gent de Mataró”, i s’ha compromès a vetllar per defensar i donar valor als serveis públics davant l’amenaça de “privatitzacions massives” que suposa el Govern d’Artur Mas.
Els ecosocialistes han anunciat que treballen per a presentar una moció conjunta amb els altres grups del Govern Municiapal al proper Ple, per així tenir la major influència i repercussió possibles. Martínez també ha deixat clar que se sumaran a totes les mobilitzacions en defensa de la qualitat de la sanitat pública a Mataró.
Per al candidat, hi ha moltes altres maneres d’equilibrar els pressupostos que no passen per “retallades antisocials com les que està fent CiU a tort i a dret”. Per exemple “la reducció de la despesa farmacèutica desmesurada, establint criteris de racionalització i eficiència, o l’augment d’ingressos globals, perseguint seriosament el frau fiscal o augmentant la tributació de les rendes de capital”. Martínez s’ha referit a aquest últim punt dient que “l’impost de successions el paguen actualment 500 persones a Catalunya i suposa ingressos milionaris per a tots els catalans i catalanes. CiU no pot eliminar aquests ingressos i mentrestant dir que les retallades en educació, sanitat o cultura són indispensables”.