divendres, 18 de març de 2011

No podem exigir responsabilitats


El títol que encapçala el meu article és la resposta que va donar el sotsgovernador del Banc d'Espanya, Javier Ariztegui, al ser preguntat per la qüestió de les responsabilitats dels dirigents de les caixes que han necessitat ajuts del FROB. Segons publica la premsa aquesta setmana, Aríztegui va reconèixer en comparecència davant una comissió del Parlament espanyol el passat 8 de març, que els decrets aprovats pel Govern i convalidats en el Parlament no oferien base legal per a què el FROB, l'instrument públic de rescat del sector financer, pogués destituir els alts càrrecs, llur nefasta gestió, en alguns casos, ha dut les seves entitats a la pràctica bancarrota.
Algunes d'aquestes entitats, com Cajasur (la dels capellans) o Caja Castilla La Mancha, feia anys que vorejaven el desastre, però els que tenien el poder (Banc d'Espanya i Govern espanyol) ho sabien i van preferir mirar cap a una altra banda.
Quan el nostre sistema financer ha reduït en un 15% el seu personal (i això no ha fet més que començar), seria el moment per a què alguns d'aquests gestors assumissin alguna responsabilitat. I no només estic parlant de les caixes "arruïnades" del tot, com les que mencionava més amunt, sinó també aquelles altres que s'han vist obligades a fusionar-se per tal de salvar els mobles.
Com és possible, em pregunto, que ni tan sols tots aquests mal gestors no puguin ser destituïts, i encara pitjor, com és possible que, en alguns casos, encapçalin els nous projectes de fusió? Els mateixos que ens han ficat en aquesta situació de fallida, ara seran els "salvadors? El cas del Director General de Caja Navarra, Enrique Goñi, per exemple, desprès de què la caixa que dirigia rebés 977 milions del FROB i la caixa no hagi supès les proves d'estrès, continua com si res en el seu lloc. Esfereïdor.
Si volien exemple de fermesa de cara a Europa, en comptes de reforma laboral, retallades de drets (pensions), d’actuar en denfinitiva contra els més felbes, el Govern podria haver començat per fer pagar els verdaders culpables de tot aquest desastre destituint-los i, en algun cas, fent intervenir el fiscal de l'Estat per acusar-los de malversació continuada. Segur que això hagués “calmat” els mercats.
Sembla clar, doncs, que els màxims responsables del país en matèria financera, el Banc d'Espanya i el Govern central, també haurien de ser depurats, no?

dissabte, 12 de març de 2011

Gaudiu-ne

Quina obra d'art m'ha enviat el meu amic Josep Mª. Es tracte d'una interpretació musical a capel·la, per un grup de dones, d'un dels temps de les quatre estacions de Vivaldi. Senzillament magistral. Una meravella que m'ha alegrat el dia. Que la disfruteu.

Indigneu-vos!


S'ha publicat, recentment, un al·legat contra la indiferència i a favor de la insurrecció pacífica. El llibret es diu Indigneu-vos!, i en ell Hessel crida a indignar-se, "perquè de la indignació va néixer la resistència contra el nazisme i de la indignació ha de sorgir la resistència contra la dictadura dels mercats".
I hem de resistir contra la dictadura dels mercats per què, retallada a retallada, volen acabar amb el nostre estat del benestar. A Espanya el PSOE, i a Catalunya CIU no dubten a aplicar les receptes més ultraortodoxes d'aquests mercats sense escrúpols, tot argumentant que no hi ha una altra sortida.
El que no diuen, però, és que les retallades no afecten les ajudes públiques a les caixes i bancs (principals culpables d'aquesta crisi), per a salvar-los de la seva fallida, i sí en canvi s'atreveixen a retallar els sous, congelar pensions, allargar l'edat de jubilació, i un llarg etcètera.
I a casa nostra? CIU ha endegat la seva maquinària de retallades i així hi haurà una reducció d'un 61% en la contractació de professorat, hi hauran menys inversions en escoles, en ajudes a les families, en transport públic, en la construcció d'hospitals; augmentaran les taxes universitàries, els impostos per accedir a l'habitatge. En canvi, res de recuperar impostos com el de Patrimoni o el de Successions, perquè això seria anar contra els poderosos, les classes benestants a les que ells defensen. I si això passa al govern de la Generalitat, què no pot passar en un govern municipal al front del qual estiguin aquestes forces reaccionàries?
A ICV-EUIA també creix la indignació, però hem de passar a la acció. Per això, volen posicionar la coalició com a referent polític davant les properes eleccions municipals.
Perquè una altra política és possible. A Mataró, per exemple, l'empremta de la nostra coalició s'ha caracteritzat per no permetre deixar traslluir en cap retallada ni en benestar social, ni en educació. Hem apostat per la creació d'ocupació, per les inversions (Tecnocampus, escoles, biblioteques, rehabilitació d'habitatges), per una política d'inversions energètiques sostenibles, i de cara al futur amb unes polítiques de tarificació social, d'impostos, més justa (que pagui més, qui més té).
Perquè el nostre objectiu és l'ocupació, la justícia social, la igualtat. Perquè, tot i la nostra indignació, calen propostes, alternatives i solucions, i a ICV-EUIA hem demostrat, allà on governem, que una altra política és possible i necessària, i que som la garantia de polítiques d'esquerres de debò.

dilluns, 7 de març de 2011

EDUCACIÓ

En aquest video parlem d'Educació. És el darrer video de la nostra pre-campanya. L'Educació és un pilar fonamental de la nostra societat i és, tantmateix, un dels eixos principals de les nostres polítiques.

Solidaritat.




Continuem amb els videos de la nostra pre-campanya. Aqui tenim el Jean Olivier, que ens parla de la Solidaritat.

dimarts, 1 de març de 2011

L'origen de les migracions modernes

L'Arcadi Oliveres diu alt i clar què en pensa d'aquells que dominen el món. Ens parla de les migracions, de l'origen ancestral de les mateixes. Ens explica els beneficis que ens reporta l'immigració, desmuntant tòpics.

És un hombre honest, que sap el que diu i que diu veritats com punys.