Segon video de la pre-pre campanya

Vet aqui el segon video de la pre-pre campanya.
En Salvador Milà, diputat al Parlament de Catalunya i la Dolors Camats, portaveu d'ICV-EUIA al Parlament català es donen una passejada pel TECNOCAMPUS de Mataró.http://www.youtube.com/watch?v=TEt1EZyH8eo

Videos de pre-pre-campanya

A ICV-EUIA ja ens estem movent. Per anar escalfant motors hem creat una sèrie de videos. El primer d'ells us el presento en aquest linkhttp://www.youtube.com/watch?v=y8H495kFy40

Espero i desitjo que us agradi.

Aviat, el segon. Estigueu atents.

Apunts

Tothom mou peça cara a les eleccions municipals. Alguns, però, sembla que llencin pedres sobre la seva teulada. Així, el PSC a la ciutat de Barcelona, l'alcalde Hereu haurà de disputar la seva candidatura amb l'exconsellera Tura. No sembla que a cinc mesos escassos de les eleccions municipals aquesta disputa els faci cap favor.

Els d'Esquerra Republicana, a la mateixa ciutat, també tenen problemes d'identitat. I per això, potser, es volen aliar am SI, el partit d'en Laporta. Però la jugada els hi pot sortir molt cara. De moment qui porta la veu cantant és SI que primer va voler imposar el seu candidat a les municipals, i ara ha "reculat", però torna a imposar el seu criteri a ERC i no vol que la llista l'encapçali ningú d'ERC, proposant un candidat o candidata independent.

Pugem de nivell, que no de qualitat i ens aturarem en les darreres maniobres del, cada vegada més, neoliberal José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest nou aliat de la dreta més ultraconservadora ha llençat un missatge enverinat sobre la uniformització territorial per tal de --diu ell- racionalitzar la despesa. Afirmen els socialistes que hem arribat al desenvolupament autonòmic màxim que es podia arribar. S'avancen així al PP que, per boca del seu ex-líder José María Aznar, ha manifestat que "l'Estat de les autonomies no és viable ni políticament ni financerament" tot afegint que "si guanya les eleccions el PP, reformaran l'estat en aquesta línia"

A casa nostra hem vist com CIU no te cap empatx en anomenar Consellera de Justícia a Pilar Fernández Bozal que va ser la persona que va actuar (sense que ningú li demanés) contra la consulta popular d'Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Com ho pot justificar CIU? No tot s'hi val en política.

Per cert, vull acabar comentant la noticia de la fugida del President/dictador de Tunísia, obligat a marxar del seu país per una revolta popular. Aquest dictador, malgrat la seva flagrant política de vulneració dels drets humans, estava recolzat i alabat per països com Itàlia, França i, oh, sorpresa! Espanya. Torno a insistir, tot s'hi val en política?

I un darrer apunt. L'IPC que s'ha enfilat al 3% durant el 2009 deixa a Catalunya més de 800.000 treballadors i treballadores sense actualització de sous, perquè en el seus convenis no existia clàusula de revisió. I desprès surt algun queixant-se de què els sous han de rebaixar-se dons són els culpables de la nostra falta de competitivitat. Quina barra!

L'esquerra proposa

No podem tornar a caure en els mateixos errors. No podem avançar pensant que tornant a recuperar els nivells de riquesa de fa uns anys, la crisi estarà superada i tot tornarà al seu status “natural”.

Hem de reconèixer que la crisi ha estat conseqüència dels errors que hem comés i que, per tant, no podem tornar a caure de nou en ells. Hem de canviar de model social i productiu i d’estil de vida.

Ja no és possible seguir amb un model que ens ha fet pensar (i viure) per damunt de les nostres possibilitats. Hem de construir un nou model econòmic on el consumisme i l’especulació quedin desterrats.
Tenim reptes per encarar i superar: model energètic i canvi climàtic, gestió de la complexitat de la cohesió social, el coneixement i les noves tecnologies, la salut i el benestar de les persones o la pobresa estructural aquí i arreu del planeta. És a dir, necessitem no la recuperació d’un vell i caduc model econòmic i social, sinó la construcció d’un nou model on no serem més rics, on la quantitat deixa pas a la qualitat, on la mediocritat deixa pas a l’excel•lència, on la indolència deixa pas a l’eficàcia i on, sobretot, l’egoisme deixa pas a la solidaritat.

Aquesta és la societat que posposem des de l’esquerra, des d’ICV-EUIA. Una societat més justa, més igualitària, innovadora i eficaç, on la solidaritat esdevé un dels seus eixos principals. Ens hi juguem el futur; ni el podem deixar escapar ni ens podem equivocar a l’hora d’escollir-lo. De nosaltres depèn.

Valors?

Hem caigut a la trampa. Contínuament llegim, escoltem, parlem de la pèrdua de valors. Donem per certes, sense reflexionar, totes aquestes afirmacions. I ens lamentem: al cap i a la fi, què puc fer jo? ens diem.

Acusem als polítics, als sindicalistes d'haver perdut la coherència, la honestedat, els acusem inclús d'haver renunciat a la ideologia. I no només són ells qui reben els dards enverinats, també són els seus destinataris la joventut, l'escola (que ja no és el que era, diuen), la televisió, els diaris. Res ni ningú sembla estar al resguard de les crítiques.
No hi ha valors; la societat ha perdut el rumb; és el moment del campi qui pugui, es repeteixen els que han abandonat l’esperança.

Però jo els hi dic, afirmo que el que falta, o més ben dit el que sobre són discursos, perquè de valors, de gent que dona exemple n'hi ha. No ens falten persones amb valors contrastats, el que ens falta és donar-los visibilitat.

Cadascú de nosaltres, a més, podem ser exemple, no calen gaires eines per aconseguir-ho. El que no podem continuar fent és permetre que a l'espai públic gairebé només es pugui sentir la veu o el soroll dels bandarres, els superficials, la gent poca-solta, els i les insubstancials.

Ens falta saviesa i ens sobra informació (mala informació). I necessitem més compromís, per construir quelcom que ens superi com a individus, un "nosaltres" que ens ajudi a reconèixer els bons exemples a què us feia referència.

Créixer en saviesa és un repte al que poden enfrontar-nos i al que hem d'afegir-nos tots i totes. Perquè es tracta d'una necessitat, es tracta de la supervivència social. Només així podrem recuperar el pols humanístic que ens farà créixer com a individus i com a societat. Aquest és el govern humà dels millors. Això és el que necessitem ara.

L'economia espanyola a debat

No tothom pensa que la nostra economia està tan malament com alguns ens volen fer creure. L'Antón Costas (El País 28/02/2010) opina que aquesta impressió generalitzada pessimista sobre l'economia d'Espanya sorgeix d'una "certa ansietat histèrica dels analistes més que de la situació objectiva del pacient".

Anar contracorrent en aquests moments, amb arguments com els del professor Costas, ens ajuden a ampliar el nostre horitzó de pensament. Benvingut sia, doncs, aquest alé fresc.

L'article el trobaràs aqui http://www.elpais.com/articulo/primer/plano/paciente/espanol/elpepueconeg/20100228elpneglse_5/Tes

Tot recordant a Manuel Vázquez Montalbán

Tot recordant la mort del gran escriptor i intel·lectual Manuel Vázquez Montalbán, un company nostre ens ha fet arribar un document per a la reflexió.

En aquests moments de desconcert i de perplexistat que estem vivint (l'esquerra sobretot), en termes polítics, històrics i socials, bo serà acostar-se a les reflexions d'un lluitador que no va defallir mai i intel·lectual de primer ordre.

És una mica extens, però penso que paga la pena.http://iniciativa.cat/mataro/documents/3147