Que s'ajustin els sous els "altres"

Comissions Obreres va oferir ahir una roda de premsa per presentar l'estudi de remuneracions dels consellers i alta direcció del sector financer. En aquest estudi trobareu l'evolució entre els anys 2004-2010 i la comparativa amb beneficis i despeses de personal.

És escandalós com s'apugen el sou, les dietes, les compareixences i les presències, als diferents òrgans de govern de les diferents entitats, els alts directius i consellers. És especialment sagnant veure com les pujades més fortes corresponen a aquells que pitjor han gestionat les seves entitats, amb la complicitat (per omissió) tant del Banc d'Espanya (que sabia el que estava passant) i el Govern d'Espanya, que "no sabia, no contestava", entitats que, malauradament, han estat intervingudes.

CCOO ho ha anat denunciant al llarg d'aquests anys sense que ningú fes res per posar-hi remei. Ara, de nou, ho tornen a fer, però amb dades que, de ben segur, no deixaran indiferents a ningú.

Jo, que també formo part de Comissions Obreres, he denunciat els abusos a la meva entitat (la quasi bé extinta Caixa Laietana) que, sense haver estat intervinguda (sort hem tingut de la nostra fusió, al menys de moment), també ha patit l'expoliació i mala gestió dels seus directius.

Una circular interna, repartida a tota la plantilla aquests darrers dies, ha servit per posar al descobert la immoralitat de tota un colla d'individus que, com l'antic Director General, no ha dubtat en treure's del mig no sense assegurar-se, probablement, un escandalós salari a càrrec de la Fundació (Obra Social) de la qual s'ha autoanomenat President.

Per tot això i molt més, no és de rebut que ens demanin ara més sacrificis, no sense que els que ens han ficat en tot aquest embolic responguin davant la clientela, davant la societat i, si s'escau, davant els tribunals.

Que s'abaixin ells els sous i tornin les milionàries indemnitzacions a les que no tenen cap dret.

L'informe el trobareu a:

http://www.comfia.net/html/22208.html

Aquest video que conté les 7 accions destacades del programa d'ICV-EUiA per a les eleccions al congrés i el senat del 20N de 2011. No te'l perdis!

El govern de CIU, en “stand by”

Quan vostès estiguin llegint aquest article hauran passat més de cent dies de la formació del nou govern municipal, sorgit de les eleccions del passat mes de maig. Temps de gràcia que, esgotat, ha de donar pas a un temps d’acció. Sembla, però, que el nou govern no està per la labor, i així, en el darrer Ple de setembre no hem vist ni una sola proposta encaminada a encarar la sortida de la crisi.

No sabem com pensen abordar el problema de l’ocupació, no han posat damunt la taula propostes de creació de llocs de treball. No han convocat les forces econòmiques, socials i polítiques de la ciutat per parlar-ne seriosament d’aquest i d’altres temes que ens preocupen. Només s’han dedicat a participar a reunions “informals” (així les anomenen), fet que denota certa improvisació. Continuen instal•lats en la “pausa”.

I aquí s’obre la primera de les incògnites. Donat que el nou govern no ha volgut pactar amb cap força política, ens preguntem si, amb un terç dels regidors i regidores de l’Ajuntament i la nul•la experiència en tasques de govern, podrà enfrontar-se en solitari a aquesta colossal crisi que ens sacseja. Nosaltres pensem que no. No qüestionem, en absolut, la capacitat dels membres del nou govern, però sí que critiquem certa inacció, impròpia d’un govern que necessita donar respostes a la ciutadania el més aviat possible.

A principis d’aquest nou mandat, ICV-EUIA va posar damunt de la taula les quinze propostes del nostre programa electoral per començar a treballar sobre elles. Propostes que abastaven diferents àmbits socio-econòmics, però que feien especial referència a l’àmbit de l’ocupació. Així, apostem per la creació d’ocupació en sectors innovadors, en l’atenció a les persones i en activitats netes. Propostes que anaven des de la dinamització de les Cinc Sènies, amb agricultura de proximitat i ecològica, fins l’enfortiment del sector cooperativista. Propostes pel desenvolupament econòmic local en totes les seves esferes. Propostes que no han rebut, per part de CIU, cap consideració fins avui.

L’altre gran repte és el de la convivència. Una convivència que comenca a esquerdar-se per la malevolència de certa formació política que atia l’odi dels uns contra els altres amb falses acusacions que, no obstant, van prenent forma de veritats inqüestionables entre massa ciutadans i ciutadanes. Alertem del perill que això suposa i que pot derivar, tard o d’hora, en episodis de violència incontrolables. Les persones immigrades no ens treuen res, ja n’hi ha prou d’aquesta mentida! La crisi no fa distincions entre uns i altres; l’Ajuntament tampoc. Els recursos són els que son i es reparteixen entre tothom que ho necessita, amb criteris professionals, objectius i sotmesos a la llei, i qui digui el contrari, menteix. I aquí el nou govern municipal ni pot badar ni pot fer-se l’orni ni, encara més perillós, pot alimentar certes peticions de segons qui. Alerta, doncs, no abaixem la guardia en aquest tema, perquè aquí també ens juguem molt.

Tot plegat ens dibuixa un escenari força complicat, on tots i totes haurem d’assumir el nostre grau de compromís i responsabilitat. ICV-EUIA ja ens hem posat en marxa, farà el govern el mateix, o continuarà en stand by?