El nostre company, en Joan
Ortíz, lúcid pensador ell, a propòsit d'un discurs recent d'en Joan Herrera,
aprofita per diferenciar entre austeritat i robatori.
El que uns (la dreta), de
manera interessada, volen presentar-nos com a necessari, ser austers, però que
a la pràctica significa menys despesa en serveis bàsics i imprescindibles com
la sanitat o l’educació, s’acaba convertint en un autèntic robatori.
En Joan parla de l’apropiament
indegut de les paraules que, en mans de la dreta, perden el seu significat,
convertint-se en altra cosa. Una cosa perversa, certament. Doncs l’austeritat,
tal i com l’entén l’esquerra és necessària, però no a la manera com l’entén el
GRAN CAPITAL i els seus botxins, els neoliberals.
En Joan recorda les paraules
d'un obrer d’una antiga fàbrica de Mataró que li deia que un treballador que
no és auster no és lliure. Si no desitgem coses superflues, en definitiva, no
haurem de treballar més per aconsseguir-les, no consumirem innecessàriament, i
els patrons no podran explotar-nos fins la sacietat. Bé, en Joan ho explica
molt més bé que jo, per això us animo a llegir el seu article, que us
reprodueixo a continuació.
AUSTERITAT IS NOT SAQUEIG
Autor/a: Juan Ortiz
Càrrec de l'autor dins d'ICV: Professor de secundària i militant
d'ICV
El meu candidat, Joan Herrera,
ha anat a Madrid. Amb molt de sentit s'ha presentat a la capital de l'Estat i
ha convocat una "aliança contra l'austeritat".
Des del meu punt de vista ha
estat encertat en el contingut, però erra absolutament amb l'eslògan. I és per
això que m'agradaria fer algunes puntualitzacions.
Primera. L'austeritat ha estat sempre una virtut obrera. No em refereixo a
l'austeritat beata del "raconet", de la que es van servir les caixes
d'estalvis a mitjans del segle XIX, una sortida individual per competir amb la
solidaritat mutual obrera. No.
Però les classes populars són les que més han de negociar amb la
realitat i els recursos escassos. No els fa por l'austeritat. Vaig aprendre
aquesta lliçó de jove, quan un veterà company de Ginés Espín, delegat de CCOO a
Ca l'Asensio, l'actual Nau Gaudí del Carrer Churruca, em va explicar que el
treballador que no és auster cau en l'esclavitud de les hores extres o en la
domesticació per part dels patrons. Un treballador que no és auster no pot ser
lliure. Se'm va quedar gravat.
Òbviament no parlem de l'austeritat de CiU o del PP.
Segona. Ens cal recordar les paraules del savi Manolo Vázquez Montalbán: LES
PARAULES TENEN AMO. I hi ha moltes paraules que se les ha apropiat la dreta.
Perquè els poderosos no només privatitzen els serveis públics bàsics i
perverteixen les polítiques assistencials. Abans necessiten apropiar-se del
sentit de les paraules (llibertat, progrés, democràcia,
etc... són alguns dels exemples). En això consisteix el combat cultural que
Antonio Gramsci, dirigent comunista italià, va voler remarcar, i que en
Solé-Tura va ajudar a divulgar a Catalunya en glossar la figura del teòric del
pensament polític Maquiavel.
D'aquí va néixer el significat d'hegemonia, contraposat a l'ús de la
força del governant.
LES PARAULES SÓN FORTALESES, CASERNES, i hem d'intentar que no caiguin
en mans dels poderosos, en un nou feudalisme intel·lectual.
No podem deixar que ens confonguin entre AUSTERITAT i el ROBATORI. No
és el mateix el malbaratament que es pot donar, per exemple, en la construcció
de l'AVE en comptes de trens de velocitat alta, o, a escala local, construir
edificis d'ús exclusiu d'algunes entitats quan aquest edifici es pot usar per
altres menesters complementaris.
La burgesia internacional va abonar les compres a crèdit quan la corba
dels salaris i del poder adquisitiu va començar a baixar, després dels anys 60.
Així va començar la cultura de l'endeutament. Economistes com Walter Rostow
també van abonar aquesta tendència quan deia que l'economia de l'enlairament (taking
off) era necessària per tal que la gent no deixés de consumir encara que no
fossin béns necessaris.
Més enllà de les doctrines del decreixement, reivindico l'AUSTERITAT
com a cultura de les esquerres. L'austeritat com a element transformador hi és
en el rerefons de la proposta de LA RENDA BÀSICA, que l'incansable Daniel
Raventós no cessa de divulgar, com a factor que impediria el model de
reproducció capitalista mitjançant l'exèrcit industrial de reserva que aquest
sistema necessita com a estratègia de baixar salaris i d'acumulació de capital.
Aquesta austeritat no està renyida amb les polítiques d'estímul
keynesianes socialdemòcrates.
Per tant, company Herrera, no és el mateix el malbaratament dels
recursos públics que el saqueig que estan perpetrant els grans accionistes de
la banca, amb el Deutsche Bank al capdavant, i el seu majordom, el Banc Central
Europeu, que es detreuen de la sanitat, l'educació, la dependència, l'atur, de
les pensions, etc...
En definitiva, Joan, quan parlis de la gran aliança de les esquerres
ibèriques, no esmentis l'austeritat, sinó el gran saqueig. I, si vols, perquè
ho entenguin tant el machote Albiol de Badalona, com el prepotent i
eixelebrat Oriol Pujol del "Polònia", digues l'ALIANÇA CONTRA
EL PUTO GRAN SAQUEIG. Com en Guardiola, de tant en tant s'ha de treure el geni.
I el 14 de novembre ha de servir també per això.
