És cert, encara no ha començat la campanya electoral per a les municipals de
2015, falten encara unes setmanes, però l’activitat preelectoral ja es nota
dins els partits polítics. Nosaltres hem començat per un acte un pèl simbòlic
podríem dir, com és la foto oficial del candidat que em va fer aquesta setmana,
però que d’alguna manera marca ja l’inici de les “hostilitats”
(permeteu-me el terme bel·licós). I utilitzo
aquest terme perquè estem en lluita, i és que més enllà de ser un slògan de la nostra campanya (#somlluita) és un estat d’ànim.
Des de fa molt
temps ja (com a mínim des que el PP va guanyar les eleccions generals i des que
CIU va aterrar a la Generalitat de
Catalunya després del tripartit), la nostra formació no ha parat de lluitar. Al
carrer, al costat de tots els moviments socials, plataformes, etc., i a les
institucions, promovent tota mena de propostes les quals han tingut en el seu
punt de mira principalment el rescat social de les persones.
Una batalla, en
definitiva, contra les retallades i contra les lleis injustes del Partit Popular (com la recent “llei mordassa”
que ens retrotrau a escenaris predemocràtics que creiem ja oblidats). Batalla
contra les privatitzacions dels serveis públics (aigua), dutes a terme pel
govern ultraliberal de CIU (alumne
avantatjat en aquest aspecte de les polítiques austericides
del govern del PP), o contra la precarietat del treball. Batalla contra els denonaments, contra les exclussions socials.
Lluita, doncs, sense treva.
En un any electoral ple de cites amb les urnes, les municipals són la ventafocs de totes elles. Històricament així ha estat, i aquestes són les eleccions en les quals menys gent sol participar. Tot i ser, al meu entendre, les eleccions en què, amb el nostre vot, més podem decidir, atès la proximitat tant dels candidats (els tenim de veïns i veïnes) com per la incidència que les seves propostes polítiques tenen en el nostre dia a dia.
En un any electoral ple de cites amb les urnes, les municipals són la ventafocs de totes elles. Històricament així ha estat, i aquestes són les eleccions en les quals menys gent sol participar. Tot i ser, al meu entendre, les eleccions en què, amb el nostre vot, més podem decidir, atès la proximitat tant dels candidats (els tenim de veïns i veïnes) com per la incidència que les seves propostes polítiques tenen en el nostre dia a dia.
Per això jo, modestament, reclamaria a tots els meus veïns i veïnes que en
arribar el moment d’anar a votar el pròxim 24 de maig ho facin majoritàriament,
perquè d’això depèn una bona part del nostre benestar futur.
Si bé és cert que
els Ajuntaments tenim limitada la nostra capacitat d’inversions a causa
principalment d’una inexistent llei de finançament local, fortament reclamada des de formacions com la nostra,
i que certament la nostra capacitat recaptatòria és deficient, i que a més una
recent llei del PP retalla encara més la nostra capacitat de decidir a què
podem dedicar els nostres ingressos, etc., etc. no és menys cert que des de
l’Ajuntament es prenen decisions importants que ens afecten. Des de controlar
la qualitat de l’aire que respirem (que a
Mataró, per cert, des que està el govern de CIU
ha empitjorat, llegiu el Pla de Projecció Exterior què diu sobre el tema http://www.tecnocampus.cat/ca/noticias-ca/pla-de-projeccio-exterior-de-mataro-participa-hi-i-fes-arribar-els-teus-suggeriments-2086-ca
fins a la neteja dels nostres carrers, passant per la millora de la
convivència, o l’aposta per una formació permanent de qualitat.
En els dies i
setmanes vinents, des d’aquest bloc us faré cinc cèntims de la meva activitat
política. Us explicaré què faig i amb qui ho faig. Us aniré desgranant les
meves propostes per Mataró com a candidat a l’alcaldia de la meva formació, i us traslladaré els meus neguits, les meves
esperances, els meus encerts i els meus errors. Us acostaré al polític, però
també a la persona. Espero que m’acompanyeu en aquest viatge tant emocionant
com incert cap a l’alcaldia de Mataró.
Som-hi?
