Els marroquins no són els nostres enemics

Un article que ha publicat la meva amiga Asmaa. Possem les coses en el seu lloc. Ja n'hi ha prou de demagogies!

La imatge de la comunitat marroquina

Hem estat vivint en els darrers anys, sobretot després de l’inici de la crisi econòmica, acompanyada d’un cert puritanisme ètnic, una estigmatizació sense precedents de les comunitats de ciutadans i ciutadanes, provinent d’altres països, mitjançant un discurs que els atribueix tots els mals del món: la crisi econòmica, la manca de civisme i seguretat, la manca d’integració, el baix nivell d’estudis de l’alumnat autòcton,….per poc també el canvi climàtic i les seves conseqüències. Com a persona pertanyent a aquestes comunitats, observava tot això amb ulls de tristesa i decepció. Lamentava molt la direcció vers la qual va l’estat de convivència per al qual ha treballat molta gent dia rere dia, la facilitat amb la que la gent es dóna el dret d’acusar, generalitzar i oblidar que en un moment donat, aquestes comunitats han contribuït a construir el país amb suor i sang, quan la gent autòctona es negava a exercir feines poc qualificades i poc pagades. M’estranyava molt que Catalunya l’acollidora esdevingués de cop i volta excloent com si no res. M’indignava que la piràmide de valors i principis que Europa ha forjat i dels quals s’enorgulleix (oi que Catalunya és Europa?) fos concebuda en clau etnocèntrica a l’estil de “els de casa primer”,…etc, etc, etc. Però encara em faltava una mica d’intel·ligència per descobrir que de totes les comunitats dels desgraciats immigrants, una és més estigmatitzada i culpabilitzada i posada en quarantena. Aquesta és la comunitat marroquina, o més ben dit la comunitat dels moros i mores (la fruita no). Frases com “Mora, guerra al moro”, “moro de mierda”, “els fraus en el PIRMI i els marroquins”, “em preocupa que naixin més Mohameds que Jordis” i altres que hom sent últimament, no deixen cap lloc a dubte que la comunitat marroquina està al punt de mira de manera especial. Això està ajudant al ressorgiment de l’odi històric cap al moro. Al moro que va lluitar contra el colonialisme espanyol i que va ser arrossegat a enrolar-se en les tropes franquistes en la guerra civil espanyola (el moro que trajo Franco). Tot això resulta que encara viu en la memòria col·lectiva, alimenta odis i distorsiona realitats. Tot això, ho han de pagar els descendents d’aquest moro, cada vegada que sorgeix una crisi econòmica. Resulta que els i les descendents dels moros hem triat aquest país per viure-hi, ens esforcem per conèixer-lo, estimar-lo i integrar-nos-hi. Ens hem cregut el discurs de “sumar i no restar” i hem estat tot aquest temps sumant i considerar-nos uns més d’aquí malgrat una llei que ens recorda en cada moment que som estrangers. Entre nosaltres hi ha la persona lladre, la hipòcrita, l’aprofitadora…però també la treballadora, la voluntària en entitats sense ànims de lucre (n’hi ha prou amb consultar el nombre d’entitats de gent d’origen marroquí), l’escriptora en les llengües autòctones, la guanyadora de la marató escolar, i malgrat totes les dificultats legals i socials, la metgessa, la professora, etc, etc, etc. Perquè només se’n presenta com a mendigants i aprofitadors? Perquè no se’ns considera integrats? Perquè es distorsiona tan la realitat? Estem a pocs dies del 2012, any en què es compleix el centenari del colonialisme espanyol al Marroc. Fa 100 anys, els nostres avis i àvies van ser matats, detinguts, confiscades les seves terres i bombardejats amb armes químiques prohibides internacionalment. Perquè el tracte oficial amb els marroquins no és el mateix que amb les persones vingudes de les excolònies espanyoles en Amèrica Llatina? Perquè Espanya no demana perdó per als crims comesos al Marroc? I després de tot això, els moros i mores hem de pagar tan car el preu d’unes relacions històriques desequilibrades i asimètriques? Em sembla que falta molt de coratge per afrontar el nostre passat amb valentia i avançar cap al futur comú, falten lectures objectives i científiques als fets històrics que uneixen “moros” i “cristians”, falta ressaltar més els aspectes positius d’aquestes relacions històriques i oblidar-se dels negatius, (descobrirem que som tan units fins al punt que no sabem del cert qui de nosaltres és moro d’origen i qui no), falta una seria i responsable reconsideració del ciutadà d’origen marroquí (i també d’altres orígens)…perquè si no, els petits Mohameds aprendran molt d’hora que no són d’aquí i que per tant no val la pena integrar-s’hi. Així la convivència i la cohesió social perillen i costarà molt restablir-les.

Gestión y ética

No soy jurista, y por lo tanto mi opinión es, simplemente, la opinión de un ciudadano de a pie. Sin embargo, si lo fuera, jurista, me aventuraría a promover una acusación popular contra las cajas. Digo mal, contra sus gestores. Y entre otros fundamentos, uno que podría ir al dedillo podría ser el que viene consignado en el artículo 295 del Código Penal que establece que: "los administradores que en beneficio propio o de un tercero, con abuso de las funciones propias de su cargo, dispongan fraudulentamente de los bienes de la sociedad o contraigan obligaciones a cargo de esta causando directamente un perjuicio económicamente evaluable a sus socios, depositarios, cuentapartícipes o titulares de los bienes, valores o capital que administren, serán castigados con la pena de prisión de seis meses a cuatro años, o multa del tanto al triplo del beneficio obtenido". 

Y entre los supuestos que se consideran delito de administración desleal están la utilización de fondos de la empresa para atender gastos personales, la concesión de créditos a sociedades en las que los administradores tienen una importante participación y carecen de solvencia, y la percepción de retribuciones no amparadas por los estatutos.

Esos pagos millonarios puede que respondan a un contrato, pero causan un perjuicio objetivo a entidades que no están en disposición de abonarlos. Un juez, quizá, podría llegar a entender eso como abuso de posición en beneficio personal y no en el de la caja. Yo, que como dije más arriba, soy lego, pero no dudaría en calificar todas estas actuaciones como fraudulentas.

ICV-EUiA de Mataró amplia el seu sostre electoral

ICV-EUiA assumeix la responsabilitat de ser l’alternativa a la dreta al Congrés i posa de manifest que la coalició no només resisteix sinó que ara creix

Esteve Martínez, portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Mataró, ha celebrat avui "els molt bons resultats" de la coalició ecosocialista, pel què signifiquen a nivell polític i a nivell social: "hem aconseguit ampliar i consolidar el nostre espai a diferents sectors de la societat", ha dit Martínez, que ha remarcat que la coalició és "amb més claredat" el punt de referència "d'un projecte d'esquerra nacional de les classes populars", sent l'únic que té una "visió verda" del desenvolupament. "Assumim amb més força i més responsabilitat començar a treballar des d'avui mateix per construir una alternativa d'esquerres que planti cara a la dreta", i seguir-ho fent des de l'Ajuntament, la ciutat i el carrer de la mà de les entitats, el teixit social, els sindicats, les associacions...

Martínez celebra que els resultats demostren que "ICV-EUiA ja no és només l'esquerra que resisteix, és l'esquerra que puja i que ha de començar a construir una alternativa de progrés". Amb els 5 representants a Les Corts Generals (3 diputats al Congrés i 2 senadors), la coalició encara el proper mandat amb un grup "més fort, més plural i que plantarà cara".

Així, per Esteve Martínez, l'any de mobilitzacions que s'apropa per les dures polítiques de retallades del PP ha de tenir traducció: "hi ha un espai d'esperança per canviar les coses. Malgrat que alguns creuen que és el moment dels mercats, és el moment de la democràcia i de la política", ha assegurat.

La justicia castiga PxC. Triomf de l'Estat de Dret

ICV-EUiA de Mataró celebra que la justícia condemni un exregidor de PxC per difondre octavetes xenòfobes i considera la sentència un triomf de l’Estat de Dret

Juan Carlos Fuentes, exregidor de PxC a Vic, és condemnat a un any i mig de presó per haver estat el responsable de la difusió de les octavetes amb contingut xenòfob

Un jutge de Manresa ha condemnat a un any i mig de presó a Juan Carlos Fuentes Linares, exregidor de Plataforma per Catalunya (PxC) a l'Ajuntament de Vic, per haver difós octavetes amb contingut xenòfob durant la campanya electoral per a les eleccions municipals de l'any 2007. La sentència considera provat que Fuentes va encarregar a una copisteria 3.000 còpies d'una octaveta on s'ironitzava, mitjançant comentaris degradants cap a la comunitat magrebina, sobre els suposats tractes de favor que altres partits polítics donen als musulmans a Catalunya. Segons el jutge, les octavetes contenien un discurs que provoca a l'odi racial, penat a l'article 510.1 del Codi Civil, i d'acord amb la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans.

ICV-EUiA de Mataró celebra que la justícia hagi condemnat aquest individu per haver estat el responsable de la difusió d'aquestes octavetes amb contingut racista. Segons Esteve Martínez, regidor d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Mataró, "aquesta sentència representa un triomf de l'Estat de Dret en la lluita contra el racisme, la xenofòbia i la intolerància, actituds que impregnen el discurs de Plataforma per Catalunya (PxC)". Segons Martínez, "hem vingut denunciat constantment el paper que juga PxC, incitant a l'odi racial, i aquesta sentència ens dóna la raó". El regidor ecosocialista ha manifestat que ICV-EUiA continuarà lluitant políticament denunciant a tot aquell qui atempti contra els drets de les persones, criminalitzant i informant injuriosament", i ha recordat que "la coalició ja va presentar després de les darreres eleccions municipals una demanda contra PxC per haver difós propaganda electoral amb continguts racistes, una demanda que segueix el seu curs". A la mateixa vegada, Martínez ha lamentat que el lider de PxC, Josep Anglada hagi quedat impune, per no poder-se provar la seva autoria material, tenint l'autoria "intel·lectual" i política del discurs xenòfob.

Cop d'Estat a Europa?

Estem assistint a un cop d'estat a Europa? Ho dic perquè el poder, sense passar per cap urna, està passant a mans del "mercat". M'explico. Grècia accepta a un senyor de President del país que va ser ex-vicepresident del BCE i assessor de Goldman Sachs.

Goldman Sachs, juntament amb JP Morgan, Citibank, Bank of America concentren el 94 % del risc en productes derivats que guarden les entitats USA. Ni més ni menys que 172 bilions d'euros). Una xifra que mareja. Xifra què és més de 16 vegades el PIB d'USA.

Més. A Itàlia Mario Monti, sense passar per les urnes, agafa el timó del país. Un altre tecnòcrata amb arrels a... Goldman Sachs. Per cert, Goldman afronta demandes per 18.500 milions per hipoteques.

Encara una mica més: Mario Draghi, flamant President del BCE va ser vice-president de.... Goldman Sachs! i un dels màxims responsables del banc a Europa durant alguns anys en què ajudava a "cuinar" els compte grecs.

Antonio Borges, Director del FMI Europa, a què no sabeu d'on va ser vice-president? Doncs, naturalment, de Goldman Sachs Internacional. I, finalment (de moment), Petros Christodoulou, Cap del Deute Grec, es va formar a . . . .GOLDMAN SACHS! Digueu-me paranoic, però jo veig un cop d'estat tecno-financer en tota regla!

Però no, no estic paranoic, estic preocupat, molt preocupat. Aquells que ens han ficat en aquest pou que no té fons, ara, suposadament ,ens volen treure del mateix. Però el cert, el que volen és aprofundir en el capitalisme, i refundar-lo, tornar-lo a la seva essència primigènia. És la llei de la selva, on els més poderosos subjuguen a la ciutadania. Menys drets, més obligacions, més misèria per la majoria

Passem a l'acció, doncs

No s'hi val badar. Aquesta vegada ens hi juguem molt. Ni ens podem quedar a casa, ni podem deixar que altres decideixin per nosaltres. No hem, no podem callar. Tenim l'oportunitat en aquestes properes eleccions, d'escollir què preferim, i bàsicament els dos grans partits a Espanya, PSOE I PP, i CIU a Catalunya aposten pel mateix: per una economia del dolor, l'atur i les retallades.

Per fer front a aquestes polítiques "doloroses", ICV-EUIA defensem l'ambulatori, l'escola i el treball.

I ho fem, amb propostes molt concretes: rescatem la gent, no els bancs; invertim en una economia social i sostenible per crear ocupació; no retallem, fem una reforma fiscal justa en la que pagui qui més té; aturem els desnonaments, dació en pagament ja!; avancem en aquesta democràcia que tants sectors de la societat reclama, per una democràcia de la ciutadania, neta i transparent; tanquem les nuclears, alhora que lluitem contra el canvi climàtic; defensem Catalunya i el dret a l'autodeterminació i contra el centralisme. Vet aquí, 7 accions per canviar-ho tot.

Ho deia la principi, no hem de callar, alguns voldrien que aquestes fossin les eleccions del silenci de l'alternativa. LES DE CALLAR. Callant no fem sentir la veu de la indignació. Aquestes eleccions són una oportunitat per deixar de callar, perquè la veu de la gent que reclama una nova política i una nova economia se senti amb força, enmig de les veus que, d'un color o un altre, criden amb entusiasme a favor de l'austeritat, de les reformes laborals, de l'abaratiment dels salaris i de les rebaixes fiscals.

Canviant una mica un lema que hem sentit molt aquests dies: si votes pots perdre, però si no votes i calles ja has perdut. Convertim aquestes eleccions en un clam per un canvi de debò.

Portem la veu d'esquerres i ecologistes i catalanista de debò al Congrès i al Senat. Tenim rumb, candidat solvent, comptem amb un programa sòlid i "nuestras manos son nuestro capital".

Defensarem el que uneix a la majoria: l'Estat del Benestar, la Democràcia i l'Autogovern. Passem a l'acció, doncs.

Que s'ajustin els sous els "altres"

Comissions Obreres va oferir ahir una roda de premsa per presentar l'estudi de remuneracions dels consellers i alta direcció del sector financer. En aquest estudi trobareu l'evolució entre els anys 2004-2010 i la comparativa amb beneficis i despeses de personal.

És escandalós com s'apugen el sou, les dietes, les compareixences i les presències, als diferents òrgans de govern de les diferents entitats, els alts directius i consellers. És especialment sagnant veure com les pujades més fortes corresponen a aquells que pitjor han gestionat les seves entitats, amb la complicitat (per omissió) tant del Banc d'Espanya (que sabia el que estava passant) i el Govern d'Espanya, que "no sabia, no contestava", entitats que, malauradament, han estat intervingudes.

CCOO ho ha anat denunciant al llarg d'aquests anys sense que ningú fes res per posar-hi remei. Ara, de nou, ho tornen a fer, però amb dades que, de ben segur, no deixaran indiferents a ningú.

Jo, que també formo part de Comissions Obreres, he denunciat els abusos a la meva entitat (la quasi bé extinta Caixa Laietana) que, sense haver estat intervinguda (sort hem tingut de la nostra fusió, al menys de moment), també ha patit l'expoliació i mala gestió dels seus directius.

Una circular interna, repartida a tota la plantilla aquests darrers dies, ha servit per posar al descobert la immoralitat de tota un colla d'individus que, com l'antic Director General, no ha dubtat en treure's del mig no sense assegurar-se, probablement, un escandalós salari a càrrec de la Fundació (Obra Social) de la qual s'ha autoanomenat President.

Per tot això i molt més, no és de rebut que ens demanin ara més sacrificis, no sense que els que ens han ficat en tot aquest embolic responguin davant la clientela, davant la societat i, si s'escau, davant els tribunals.

Que s'abaixin ells els sous i tornin les milionàries indemnitzacions a les que no tenen cap dret.

L'informe el trobareu a:

http://www.comfia.net/html/22208.html