Per què ICV-EUiA Mataró diu no a la Festa al Cel

Al Ple de l’Ajuntament de Mataró celebrat ahir 2 d’octubre, ICV-EUiA de Mataró portava una pregunta al govern sobre els costos de la recentment celebrada Festa al Cel. Preguntàvem sobre els costos directes i indirectes de la preparació, organització i celebració de la “Festa al Cel”. Preguntàvem sobre el finançament públic que ha obtingut l’Ajuntament de Mataró per a la celebració de la “Festa al Cel”. Preguntàvem sobre el finançament privat que s’ha obtingut, via patrocini, publicitat o qualsevol altra modalitat per a la celebració d'aquest esdeveniment. 

 

La resposta del regidor, senyor Rey, va ser incompleta, al·legant que encara no tenien tots els números tancats, atès el poc temps que havia passat entre la celebració de l’esdeveniment i la celebració del Ple. Sí que ens va avançar, però, que els 250.000 euros que es va anunciar inicialment per part del govern que podria ser el cost total de l’acte, havien estat superats, i de manera provisional ja ens podia avançar que estaven al voltant dels 355.000 euros. 

En el torn de rèplica, li vaig contestar el que us reprodueixo a continuació. Són els nostres arguments. És el perquè de la nostra negativa a la Festa al Cel. 

Sembla clar, doncs, després de la seva intervenció, que ens haurem d’esperar uns quants dies encara per saber l’abast econòmic d’aquest esdeveniment. Deixi’m, però, fer algunes consideracions a tall de reflexió sobre l’assumpte del qual tractem: 

Miri, més enllà del nostre rebuig a aquest esdeveniment per qüestions que tenen a veure amb temes mediambientals, més enllà de si alguns avions són de guerra o porten tal o qual bandera al seu fuselatge, més enllà de tot això, el que més ens molesta és que una part molt important d’aquest acte s’hagi finançat amb diners públics. 

Entenem que aquest tipus d’espectacle agradi a molta gent, que fins i tot sigui un espectacle estèticament i visualment molt atractiu, ho podem acceptar, però el que no ens sembla adequat és que en aquests moments tan dramàtics per a molta gent s’utilitzin tants recursos públics per dur-ho a terme. I ens molesta de manera especial perquè aquest govern, per boca de l’alcalde de la nostra ciutat principalment, s’ha fet un tip de declarar, amb un discurs que nosaltres hem titllat d’apocalíptic, que Mataró no tenia diners. I ens molesta també, perquè fa tan sols uns mesos aquest grup municipal va fer una sèrie d’al·legacions al pressupost en les que demanàvem, per exemple, que es tornés a contractar les mediadores interculturals que assistien els CAPs de Mataró, llocs que van ser retallats com tothom sap i que tan necessaris eren. Perquè en aquelles al·legacions demanàvem partides explícites per a contractar persones aturades. Perquè en aquelles al·legacions demanàvem diners per ajudar les PIMES locals, perquè en aquelles al·legacions demanàvem ajudar els autònoms a pagar lloguers si volien muntar un negoci, perquè en aquelles al·legacions demanàvem més diners per a Benestar Social. I la resposta que vam rebre per part del govern a totes elles és que no hi havia diners. 

Però vet aquí, que uns mesos més tard sí que hi ha diners públics per fer aquesta Festa al Cel. I sap què, senyor Rey? Amb aquests diners públics que vostès sí que tenen ara, hauríem pogut, per exemple contractar 65 persones aturades sense prestació durant 6 mesos pagant-los el salari mínim interprofessional, amb aquests 250.000 euros (que diuen que costarà tot això, nosaltres pensem que seran més), podríem haver finançat lloguers per muntar negocis a més de 100 emprenedors, perquè aquests 250.000 euros podrien haver-los dedicat a lloguers socials. 

Ja sé, se’ns dirà que la despesa és una inversió i que el retorn és molt superior als diners emprats, bé, això està per veure. En tot cas, senyor Rey, els beneficiaris seran una part molt petita dels ciutadans i ciutadanes d’aquesta ciutat i el seu impacte no anirà més enllà dels dos dies que ha durat l’esdeveniment. Perquè, ben segur que aquesta “festa” ni deixarà més contractes de treball, ni suposarà un punt d’inflexió per recuperar la nostra malparada economia local. 

El que sí que sabem des del nostre grup municipal, del que sí estem segurs, és que actes com la Festa al Cel en cap cas s’han de finançar amb diners públics.

Carta d'intencions

Mataró, 23 de setembre de 2014 Benvolgut company, benvolguda companya, De nou estem a les portes d’una propera contesa electoral: les eleccions municipals a celebrar el mes de maig de 2015. Vull comunicar-te que és la meva intenció presentar-me de nou com a candidat a encapçalar la nostra llista electoral. Estic convençut que el projecte polític d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV) és un projecte de futur, sòlid, il•lusionant, amb propostes de canvi profund de la nostra societat. Un projecte que vull liderar a Mataró, perquè estic convençut que podem transformar la nostra ciutat des dels valors de l’esquerra. Per tal que sigui possible aquesta transformació, més que mai hem de cercar la complicitat d’altres forces polítiques i socials d’esquerres i progressistes. En aquest sentit, és la meva voluntat crear un diàleg polític a la ciutat, i que tingui com a objectiu elaborar un programa amb punts de confluència clars per definir un model de ciutat de progrés, on el canvi de formes de fer política sigui un fet, per respondre a la transparència i l'exigència ciutadana de retre comptes. Si surto escollit candidat, el primer que faré és encetar una ronda de trobades amb els diferents partits i moviments d’esquerres de la nostra ciutat, per intentar formar una candidatura unitària. Amb la mà estesa, amb voluntat de confluir, però sense perdre la nostra identitat i reivindicant la nostra història i la bona feina feta. En la línia que s’està seguint a altres ciutats, la voluntat és intentar constituir un “Guanyem Mataró”. No serà una tasca fàcil, ho sé, però amb il•lusió, treball, voluntat, amb un programa sòlid, amb propostes de canvi profund, on apostem clarament per l’equitat, la defensa del model públic, el nostre compromís amb els més dèbils, amb la sostenibilitat, amb el repartiment just de la riquesa, amb la solidaritat i la igualtat, ho podrem aconseguir. I dic ho podrem, perquè necessito que m’acompanyis en aquest projecte. Sense tu, sense els companys i companyes d’ICV, no podré aconseguir-ho, sense la teva implicació, no importa a quin nivell ni amb quina intensitat, no ho podré dur a terme. Entre tots i totes, segur que ho aconseguirem. Puc afirmar, sense por a equivocar-me, que les persones que formem part d’ICV portem als nostres gens l’honestedat i la transparència, que fan de la nostra gent i del nostre partit un exemple d’ètica i de compromís. Això, que sembla altisonant, és absolutament cert i contrastable, forma part de la nostra manera de ser i de fer, i a la ciutadania li ho hem de recordar. Les nostres actuacions al llarg i ample de la geografia política del nostre país en donen sobrat testimoni. Hem de defensar amb orgull qui som, com som i d’on venim. Reivindiquem amb la veu alta i clara el valor de la política en majúscules. Et vull convidar, doncs, a que comparteixis amb mi aquest projecte en aquesta nova etapa plena d'incògnites i dificultats, que jo, t’ho confesso, afronto amb el màxim d’il•lusió i compromís, i és que estic absolutament convençut que el futur de la nostra ciutat, i perquè no dir-ho, de la nostra societat, passa per organitzacions polítiques com la nostra. Però ara, la gent d’ICV de Mataró tenim la paraula. És per això que, des d’ara mateix, et demano el teu suport en aquesta candidatura que presento per ser el cap de llista d’ICV de cara a les properes eleccions municipals. Salut! Esteve Martínez Ruiz

Volem República. Referèndum ja!

El passat dilluns 2 de juny passarà a la història com el dia que es va anunciar oficialment l’abdicació del rei Joan Carles de Borbó. Les notícies, reaccions, valoracions i opinions es van succeir immediatament, i aquests dies els mitjans de comunicació, les xarxes socials, els bars, carrers, etc. en van plens amb la notícia. 

La mateixa tarda del dilluns un bon nombre de mataronins i mataronines ens vam concentrar davant de l’Ajuntament, com va passar arreu del país i de l’Estat, per reivindicar el nostre compromís amb els ideals de justícia, llibertat, igualtat i fraternitat, hereus i hereves del llegat social, cultural i emancipador de la Segona República. Des de la coalició ICV-EUiA hem manifestat que no acceptem un relleu automàtic del cap d’estat mitjançant una Llei orgànica sense obrir l’oportunitat democràtica de consultar la ciutadania i debatre i decidir sobre el model d’estat. 

En la recent abdicació del rei Joan Carles de Borbó es posa de manifest la fi de règim que viu el sistema polític i en especial el model d’estat i les relacions Catalunya-Espanya, aprovats després de la dictadura i en el període de la transició democràtica. Un model que ha regnat a l’Estat espanyol en els darrers 40 anys i que s’ha demostrat esgotat i accentuat pel fet que moltes generacions no l’han pogut escollir, demanda la reforma constitucional i la convocatòria d'un referèndum on sigui la ciutadania qui decideixi lliurement amb els seus vots tot allò que afecta les seves vides i on puguin decidir quin sistema polític, quin model econòmic i quin model de societat desitgen. A la vegada, ens reafirmem en la necessària continuïtat del procés de consulta sobre el futur polític de Catalunya, com no podia ser d’una altra manera.

Per tot això cal reclamar a l’Estat impulsar un procés constituent per a plantejar la República i un altre model d’Estat utilitzant tots els mecanismes que preveu la Constitució Espanyola. Perquè volem República. Referèndum ja!

Europees 2014: drets i dignitat

Els nostres drets: la nostra dignitat. Amb aquest lema hem volgut deixar molt clar des d’ICV-EUiA de què volem parlar en aquesta campanya per a les europees.

Les eleccions europees no són, com algú interessadament ens vol fer creure, ni un partit a dos bandes (PP i PSOE), ni la confrontació de dos nacionalismes, l’espanyol i el català. El que decidirem a Europa el proper 25 de maig és com volem ser governats. I aquí, clarament, sí que es confronten dos models. El de la dreta, que va clarament contra els interessos de les persones i a favor dels mercats, o el nostre, d’esquerres, en defensa de les persones i en contra dels privilegis de la banca i dels mercats financers.

A ICV-EUiA creiem que hem de votar en clau de rebel·lió contra la idea de l’austeritat mal entesa (aquella que defensen els que diuen que hem gastat per damunt de les nostres possibilitats i que per tant ens hem d’ajustar el cinturó, la qual cosa es tradueix en retallades de la res pública, retallada de drets socials, etc.).

Rebel·lió, també, en contra de les polítiques de la troika, que generen més desigualtats socials, més atur, més precarietat, i que posa en risc la pròpia vida de les persones.

Rebel·lió, en definitiva, contra aquells que ens han segrestat el somni d’una Europa de drets, de justícia social, de llibertats, i que s’han sotmès descaradament als designis de la casta financera especulativa.

I aquí no només estan els de sempre, la dreta, el PP a Espanya juntament amb el seu soci de conveniència, CiU, sinó també el PSOE, que ja fa temps que ha llençat la tovallola de la socialdemocràcia, arribant fins i tot a apostar (per boca del seu pope Felipe González) per un govern de coalició amb el PP si el país ho necessita.

Però més enllà d’assenyalar el que tothom sap (o hauria de saber), és a dir, quins són els mals que ens afligeixen i quins són els partits que ens administren l’apòzema enverinada per remeiar-los, a ICV-EUiA volem parlar de com volem que sigui el nostre futur. I ho volem fer amb propostes clares, d’esquerres i dignes.

Volem parlar de com creem un procés constituent per canviar-ho tot. Volem parlar i parlem de com aturem la desocupació, de com acabem amb la precarietat laboral, i així, proposem per vèncer-la un salari mínim europeu i que el Banc Central Europeu prioritzi l’ocupació de qualitat.

Volem parlar i parlem de posar fi a les retallades, i de com assolim una fiscalitat justa per redistribuir la riquesa.

Volem auditar i reestructurar el deute que ens ofega. Perquè la part il·legítima del deute no l’hem de pagar.

Volem apostar per l’ecologia, per l’economia ecològica que protegeixi el medi ambient i que lideri la lluita contra el canvi climàtic.

Volem apostar i apostem per una democràcia real, amb més transparència, amb més eines per combatre la corrupció i els lobbies.

Volem combatre i combatrem la discriminació i la violència vers les dones, garantint el dret a decidir sobre el propi cós. El senyor Arias Cañete, candidat del PP, ja ha demostrat en aquesta campanya electoral que les dones no li mereixen cap respecte.

Combatrem, sense defallir, l’extrema dreta, lluitant contra el racisme, la xenofòbia i el feixisme, que de nou treuen el cap amb força a la vella Europa.

I defensarem, com no, el dret a decidir de Catalunya. 
 

En definitiva, en aquestes eleccions europees ICV-EUiA vol recuperar el somni d’una Europa de les persones i no dels mercats. Necessitem que tothom aposti per recuperar el somni d’una Europa de llibertat, igualtat i fraternitat. Si ens quedem a casa, no ho aconseguirem.

Manifest per la qualitat en l'atenció primària a Mataró

MANIFEST CONJUNT DE TOTS ELS GRUPS MUNICIPALS PER LA QUALITAT EN L’ATENCIÓ PRIMÀRIA A MATARÓ Amb motiu de les reivindicacions veïnals de la setmana passada a l’entorn de l’atenció sanitària als centres d’atenció primària de la ciutat, els grups municipals representats a l’ajuntament de Mataró volem deixar pales el nostre suport a aquestes reivindicacions pel que fa a la qualitat de l’assistència en els CAPs de la ciutat i que s’han d’emmarcar en el conjunt de les retallades que venen patint els serveis de salut de la ciutat i del país. El fet del trasllat de dues metgesses del CAP de Rocafonda ha desencadenat el qüestionament per part d’usuaris del CAP i de veïns de la seva àrea de referència , a l’entorn de: • la dotació de professionals d ‘aquest centre, que té en el seu territori de referència una àrea rural i algunes urbanitzacions –poblament disseminat que hauria de contemplar uns plusos de dotació de recursos- • la qualitat de l’assistència als usuaris –sembla que el temps per aconseguir hora de visita excedeix els límits raonables, amb més de tres setmanes per concertar visita en alguns casos- • les disfuncions que s’han donat en la dispensació de medicació a persones grans del barri que han tingut diverses incidències en la gestió de les seves receptes electròniques. • el fet de no poder disposar des de fa un any de les figures de mediació que donaven suport als professionals del centre per tal de facilitar la comunicació i la comprensió en l’atenció a ciutadans d’origen estranger, fet que contribuïa a agilitar la feina i a fer més fluïda i fiable la relació dels professionals amb el pacient. Aquests fets ara s’han estès com una reivindicació general a altres centres d’atenció primària de la ciutat amb la finalitat de reclamar una atenció pública de qualitat; en concret al CAP de Cerdanyola per al qual es demana la figura d’un pediatra, i també al CAP de la Riera, al centre de la ciutat. Per això els grups sota signants volem demanar formalment al Servei Català de la Salut: • que s’actuï amb la màxima transparència aportant sempre la informació necessària per escrit • que comuniqui a l’ajuntament de Mataró quina és la ràtio de professionals que correspon als centres de primària de la ciutat, en base a quines variables es calculen i si són equivalents a les de la resta de ciutats catalanes amb característiques similars. • que amb la màxima celeritat es prenguin les mesures necessàries per tal d’atendre el servei als CAP amb la dotació professional i de recursos necessària, així com que es doni resposta a les informacions que apunten a una discriminació d’algun centre mataroní respecte a altres del país • que es resolguin amb rapidesa les qüestions organitzatives que dificulten la bona gestió de les hores de visita i la dispensació de receptes • que s’estableixi un mecanisme d’ interlocució de cada centre d’atenció primària amb els seus usuaris per tenir canals de diàleg en les qüestions relatives a l’atenció a la població, tals com taules de treball a tres bandes: Generalitat, Ajuntament i usuaris representats per entitats del moviment veïnal i Coordinadora Sanitat Pública • que es realitzi un estudi en profunditat de l’estat de les instal•lacions i dependències dels CAPs de la ciutat (CAP La Riera – Àrea 1, CAP Mataró Centre – Àrea 2, CAP Rocafonda-Palau – Àrea 3, CAP Cirrera–Molins – Àrea 4, CAP Ronda Cerdanya – Àrea 5, CAP El Maresme-Camí del Mig i Rda. Prim – Àrees 6 i 7) i les reformes i/o ampliacions que requereixen per donar un servei de qualitat i instar a la Generalitat a fer les previsions pressupostàries necessàries I volem fer constar també que l’Ajuntament de Mataró, en el si del Consell Municipal de Salut, ha creat una Taula de Treball específica per tractar els temes relacionats amb planificació de la Sanitat Pública a la nostra ciutat. Mataró, 22 de gener de 2014.

No passaran

En el Ple de l’Ajuntament de Mataró del passat 7 de novembre, els feixistes de PxC van presentar una proposta de resolució que criminalitzava (un cop més) la immigració. En concret, la proposta de resolució (anomenada per mi com a “proposta de l’odi”), feia esment als sacrificis del xai que, segons la formació feixista, per la festa del Ramadà practiquen els musulmans a Mataró sense cap control sanitari i contravenint totes les normatives existents per fer aquests tipus de rituals. Cosa absolutament falsa, no cal dir-ho, i que si s’ha donat ha estat en casos molt aïllats, però que novament posava a l’ull de l’huracà els musulmans, presentant-los com a salvatges que no respecten ni als animals ni les lleis.

Com a resultat d’aquesta presentació, vaig fer una intervenció dura, contundent, que podeu llegir a continuació.

Aquesta necessitat constant de desqualificar i criminalitzar (previ judici, prejudici, sense possibilitat de defensa) la gent per la pertinença a un grup o col•lectiu determinats,

Aquesta demagògica manipulació dels fets, a la recerca d’exacerbar les pors i frustracions col·lectives contra un enemic comú (en aquests cas els immigrants musulmans),

Aquesta desinformació, la manipulació d’uns possibles, que no demostrats fets, per fer-los aparèixer com a font de conflictes de conseqüències gravíssimes per a la nostra salut,

Aquests trets distintius que farceixen la seva PDO (Proposta de l’Odi), són així mateix trets característics del feixisme i la xenofòbia.

No vull entrar a desgranar una a una les seves frases insidioses, demagògiques i xenòfobes contingudes a la seva PDO, tant sols li diré que la seva única aportació a aquesta ciutat, és l’aportació de l’odi concentrat sobre un determinat col·lectiu amb l’únic objectiu de trencar la convivència i la cohesió social de la nostra ciutat.

Lluny de buscar solucions als problemes, lluny d’acostar persones, el que vostès fan és incentivar l’odi d’uns contra els altres. Fan aparèixer la immigració com una mena de monstre de set caps disposat a decapitar la nostra societat occidental. Quan el principal perill d’una democràcia és el que vostès encarnen i desprenen, odi i feixisme.

A vostè li importa ben poc que matin o deixin de matar animals, el que vostè pretén, un cop més, és mostrar lo salvatges i deshumanitzats que són, i cito literalment una frase de la se Proposta de l’Odi, “la majoria de la comunitat musulmans que fa sacrificis sense cap mena de control”.

Qualsevol pràctica que infligeixi mal als animals és condemnable, com ho pot ser la matança del porc, que a Viladecavalls hem aturat nosaltres, juntament amb Animali Naturalis. La condemna hauria de ser pel patiment dels animals i deixi’m que sospiti, malfiï de les seves bones intencions, quan vostès són incapaços de defensar els drets humans. Com el president de PxC Sant Boi, que va dir que s’havien d’electrificar les balles perquè els immigrants entrin a territori espanyol.

Mentre que la resta dels grups d’aquest Ajuntament, Ple rere Ple presentem propostes per tal de pal·liar el patiment de la nostra ciutadania (avui per exemple es presenten propostes de resolució, precs i preguntes que pregunten pels pisos buits dels bancs, per la salut del comerç, per l’ocupació, en un intent de buscar solucions que ens ajudin a sortir de la crisi), vostès es dediquen a conrear l’odi. Vostès sí que són perillosos senyora Lora.

Però sàpiga una cosa, front aquesta arma de destrucció massiva de l’odi amb la que vostès pretenen dinamitar la nostra convivència, els d’ICV-EUiA, hereus del PSUC, partit que va liderar la lluita antifeixista, nosaltres, som una arma de CONTENCIÓ MASSIVA contra els intolerants i feixistes. I li ben asseguro que, amb les armes que ens atorga la democràcia lluitarem amb totes les nostres forces, des de la legalitat, per proscriure’ls de la nostra societat democràtica

Qui ho diu que no hi ha alternatives?

Por: Alternativas Económicas 27/01/2013

Hay alternativas, incluso dentro del euro

POR JUAN TORRES LÓPEZ, catedrático de Economía Aplicada de la Universidad de Sevilla

La situación en la que se encuentra la economía española y la de otros países de la Eurozona es dramática. Se mire por donde se mire, permanecer en las condiciones en las que estamos no puede llevarnos sino a un desastre de consecuencias imprevisibles.

No se trata de ser catastrofistas sino de contemplar con realismo lo que está sucediendo y de anticipar lo que es previsible que venga detrás, a la vista de lo que ya ha ocurrido en otros países que pasaron por circunstancias parecidas a las nuestras.

Permanecer sin más en el euro y aplicar las políticas de austeridad va a destruir la actividad productiva y a poner en las nubes la cifra de parados. Nos hundirá en la depresión durante años y hará que se vaya acumulando un volumen de deuda insoportable que imposibilitará cualquier tipo de cambio en el futuro inmediato. Seguir como estamos, simplemente aguantar el chaparrón, es suicida y, a mi modo de ver, la peor política posible.

La impresión generalizada es que no hay alternativas a las imposiciones de Europa, que no queda más remedio que obedecer lo que dice la señora Merkel y aplicar sin rechistar lo que impone la Troika, la Comisión Europea, el Banco Central Europeo y el Fondo Monetario Internacional.

Es cierto que nuestra pertenencia a la Unión Monetaria supone un corsé agobiante teniendo en cuenta la forma tan inadecuada en que se conformó en su día. Y tan apretado que, a estas alturas, sería muy difícil salir de él sin tener que soportar un trauma social extraordinario (de hecho, ni siquiera está formalmente contemplado que un país abandone el euro) y costes económicos muy grandes.

Pero, incluso en el marco de ese estrecho corsé, hay posibilidades alternativas y caminos diferentes a los que estamos siguiendo en España bajo el gobierno del Partido Socialista primero y ahora del Partido Popular.

No me refiero aquí a políticas concretas o sectoriales, de las que me ocupé junto a Vicenç Navarro y Alberto Garzón en nuestro libro Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar social en España, sino a los grandes escenarios en las que podría ser posible afrontar la parálisis económica en la que estamos como consecuencia, sobre todo, del incremento de la deuda soberana y de la falta de demanda y financiación que nos agobia.

En este sentido más general también hay alternativas diversas, de diferente naturaleza y efectos, que incluso son compatibles con la pertenencia al euro. Me he ocupado de alguna de ellas en los últimos artículos que vengo escribiendo, que pueden encontrarse en mi web http://www.juantorreslopez.com ,y ahora me voy a limitar a mencionar las cinco que señalaba Ellen Brown hace unos meses refiriéndose al caso griego (Greece and the euro: fifty ways to leave your lover) y que creo que son perfectamente extrapolables a nuestro país.

Una primera sería la emisión por parte del Banco de España de una moneda complementaria al euro. Sería una moneda de curso legal electrónica, cerrada, es decir, no convertible en otras divisas y utilizada como paralela y complementaria del euro, solo en los intercambios nacionales y que serviría para que se puedan realizar las transacciones que ahora no se pueden llevar a cabo por insuficiencia de euros. Aunque su puesta en marcha presenta lógicas dificultades técnicas y legales, que son comprensibles y evitables sin demasiados problemas, tendría grandes ventajas porque permitiría reducir el déficit comercial, bajar la necesidad de financiación y su coste, y propiciar una rápida recuperación de la liquidez interna para dinamizar la actividad empresarial y el consumo.

Otra segunda vía sería que el propio Banco de España fuese el que emitiese euros para financiar sin apenas coste al Estado y evitar así que éste tenga que pagar unos intereses tan elevados como los que han provocado el gran incremento de la deuda en los últimos años. Puede parecer una posibilidad estrambótica pero lo cierto es que lo permite la normativa que regula el funcionamiento del BCE y del Sistema Europeo de Bancos Centrales, y que ya se ha utilizado en Irlanda. Si allí se permitió para salvar a los bancos privados lo complicado sería justificar que no se haya permitido para salvar a los países enteros.

La tercera es una vía que si no ha sido utilizada ya es porque los gobiernos actúan o con una torpeza gigantesca o con una enorme complicidad con los intereses privados más poderosos. Como es sabido, el Banco Central Europeo tiene prohibido financiar a los gobiernos y eso es lo que ha obligado a estos últimos a endeudarse a altos tipos de interés en lugar de haberlo hecho sin apenas coste (España ha debido pagar en concepto de intereses unos 350.000 millones de euros de 1995 a 2011). Pero el artículo 123.1 del Tratado de Lisboa sí le permite financiar a las entidades de crédito públicas, de modo que si se hubieran nacionalizado bancos o cajas de ahorros podrían recurrir a la liquidez que proporciona el BCE sin apenas coste (actualmente al 0,75%) y utilizarla, a diferencia de lo que están haciendo los bancos privados que la reciben a manos llenas, para proporcionar crédito a las empresas y consumidores.

El argumento que se da para no adoptar estas dos vías anteriores es que provocarían inflación. Pero eso no tiene fundamento. Si esa medida va acompañada de un plan efectivo de recuperación económica no cabe temer que produzca alza de precios y, en todo caso, no tiene por qué tener un efecto inflacionista mayor que el que puede provocar el extraordinario incremento de la base monetaria que se ha generado inyectando liquidez a los bancos privados.

La cuarta vía que propone Ellen Brown la hemos defendido también otros muchos economistas y organizaciones sociales: un impuesto sobre las transacciones financieras. Algunos cálculos, como el del investigador Simon Thorpe a partir de los datos del Banco Central Europeo cifran el volumen total de transacciones financieras en Europa entendidas en el más amplio sentido en 1.600 billones de euros (Total Eurozone Transactions in 2011: € 1.6 quadrillion) lo que da idea de la inmensa cantidad de recursos que se podría obtener (además de otros efectos positivos de la medida) si se aplicase incluso un impuesto moderado del 0,3 ó 0,5%.

Cualquiera de estas medidas o su combinación permitiría abordar y solucionar los problemas que padecemos con mayor eficacia y desde luego con mucha más justicia. El mencionado Simon Thorpe pone el ejemplo de Grecia y señala que si allí se crease una banca pública y esta recibiera prestado del Banco Central Europeo al 1% el dinero suficiente para comprar la deuda griega, podría amortizar ese préstamo en diez años solo con el rendimiento de un modesto impuesto del 0,3% sobre las transacciones financieras. Es decir, sin necesidad de recurrir a los dramáticos recortes y sacrificios que se le están imponiendo a su población.

Finalmente, Ellen Brown indica que los pueblos también tienen como alternativa, y como derecho, el repudio de una deuda que es verdaderamente odiosa si se tiene en cuenta que en gran parte es el resultado de manipulaciones en los mercados o, simplemente, de no haber tomado medidas como las que acabo de señalar y de las que ni siquiera nadie puede decir que sean contrarias a lo establecido en las normas que regulan la unión monetaria.

Es precisamente el hecho de que no se hayan tomado para evitar fácilmente el sufrimiento de la población y la ruina de las economías lo que demuestra que las políticas que se vienen imponiendo no se aplican porque sean irremediables o no tengan alternativas sino porque lo que se desea es favorecer con ellas a los grandes poderes financieros y empresariales. Así lo demuestra el resultado distributivo tan desigual que vienen produciendo. Y de ahí, justamente, el carácter inmoral, odioso y repudiable de la deuda que generan.

Hay, pues, alternativas, no diré abundantes pero sí suficientes, que si se pusieran en marcha podrían evitar los daños que están causando las políticas actuales de austeridad y recortes de derechos.

Nadie afirma que los caminos alternativos sean de fácil factura o que su implementación esté exenta de riesgos y dificultades pero lo cierto es que están a nuestro alcance. Es mentira que no los haya y que solo se pueda hacer lo que dictan los de arriba por boca de la señora Merkel. Se podrían poner en marcha si hubiese voluntad política y eso demuestra una vez más que los problemas económicos no tienen soluciones técnicas y neutras sino políticas que tienen más bien que ver con el poder y con la democracia realmente existente.