Des que vaig començar la meva cursa com a candidat a les municipals el temps s’estreny. Cada dia noto com el temps s’escurça, els dies ja no semblen tenir 24 hores. Les setmanes tampoc semblen de set dies. Tot es comprimeix. El meu cor, també.
Doncs vigila, -em diu una veu amiga- perquè això no ha fet més que començar. Esbufego. Bé, no passa res –em dic- hem de continuar endavant. Però m’agradaria tenir més temps, no per descansar, sinó per posar ordre en tantes coses que m’estan passant. Totes bones, he de dir, totes emocionants, afirmo. De totes n’aprenc, però a la velocitat de la llum. Tempus fugit.
Sembla lògic que pensi si estaré a l’alçada. Dedicar-se al servei públic és molt engrescador però també molt sacrificat. Alguns pensen que no, que ser polític (en aquest cas local) és poc menys que una “bicoca”. No és cert. I no ho és perquè aquí al menys, pel que estic veient, tots i totes s’hi dediquen de valent.
Sort que tinc darrera un bon equip, i sort que tinc cada vegada més il•lusió i ganes de fer-ho bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada