Un bon amic meu m'ha aconsellat brevetat a l'hora d'escriure en el meu bloc. I com que és una persona amb bon criteri, li faré cas. Confesso, però, que em costarà una mica.
Bé, doncs, som-hi.
Aquesta setmana ha estat intensa. Dilluns, dimarts i dimecres de matinada vaig estar tancat en una sala gran de la patronal de caixes a Madrid, negociant el SIP de Caja Madrid, Caixa Laietana i cinc caixes més. Finalment, vam lograr signar un acord. Un bon acord.
Malgrat que "despatxem" 4.000 treballadors, aquests marxaran majoritàriament per la via de la prejubilació (és un ERE, però amb més calés i altres compensacions). A partir de 55 anys i amb un 95% del salari net fix. Sobre un set-cents, i de manera voluntària, podran acollir-se a baixes indemnitzades, molt ben indemnitzades.
També hem aconseguit introduir millores per als que menys cobren, i un compromís ferm i per escrit de negociar la homologació de condicions laborals per a tots els empleats i empleades del SIP si la cosa marxa bé.
Cert és que el FROB (ajudes estatals que s'han de tornar a un interès molt elevat) ha fet possible aquests acords, però no és menys cert que si no haguès estat per aquests ajuts els acomiadaments haurien estat massius i el sector financer hauria caigut amb consequêncies nefastes pel nostre pais. Del pitjor mal, en aquests cas, el menor.
Trist consol, certament.
I de moment ho deixo aquí. Ras i curt, no?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada