La lliçó d'Islàndia

Islàndia, aquell país que va seguir el dictat de les receptes més ultra ortodoxes del lliure mercat i que va acabar a la ruïna més absoluta, ha fet el que cap altre país, amb mals idèntics, no ha gosat fer.

Així, va obrir, a través de la seva Fiscalia, una investigació penal contra els banquers responsables, fet que ha provocat que alguns d’ells hagin fugit del país (ara estan en recerca i captura per la Interpol).

A l’any 2009 ja va caure el seu govern i, posteriorment, en referèndum, els islandesos van decidir bloquejar el pagament del deute de la banca: i ho van aconseguir.

 I van anar més lluny, i amb una reforma constitucional sense precedents, constituiran una Assemblea Constituent formada per 31 ciutadans i ciutadanes “normals”, en un acte de democràcia directa sense precedents en aquest món occidental tan democràtic.

 I serà per això, segurament, que els seus comptes públics estan en superàvit, i serà per això que la seva situació econòmica està molt millor que la d’altres països en situació similar (Grècia i Irlanda, segur, i Espanya de moment no, però fent oposicions per aconsseguir-ho).

 En definitiva, Isàndia s’ha enfrontat amb el “monstre” del mercat i s’ha negat a socialitzar les pèrdues, deixant que la banca, simplement, acabés a la bancarrota. I sobreviuen.