"Potser comparteixo idees dels cap rapats, però en aquests moments hem de donar una imatge" (Josep Anglada)
"He entès que ni a Vic ni a Catalunya ens interessa que ens relacionin amb el franquisme... Ho porto al cor, però no ens interessa" (Josep Anglada)
"Si fos president, la pena de mort, en una hora. Però ara no m'interessa parlar clar" (Josep Anglada)
"Aquesta és la lluita de Crist, i Crist és el nostre comandant i amic. I Crist no perd mai una guerra encara que algun cop pugui perdre una batalla. Arriba España!" (Josep Anglada)
"Quan m'enfronto als mitjans de comunicació he de ser el primer demòcrata. No puc sortir i dir: S'ha de matar tots els moros" (Josep Anglada)
Estic convençut que la immensa majoria dels votants de PxC han votat en clau de ràbia i indignació, i que no han trobat millor manera d’expressar el seu enuig que votant la pitjor de les opcions. Perquè, llegint i veien el que diu el líder d’aquesta formació xenòfoba i racista, pregunto amoïnat als meus conciutadans i conciutadanes, de debò creieu que us representa aquest individu? De debò penseu que ell i la seva formació ens traurà de la crisi? De debò penseu que l’odi ens portarà la prosperitat?
Certament, els partits “tradicionals” no haurem fet totes les coses molt bé, i hem de recuperar el pols a la ciutadania fent polítiques de proximitat, d’acord, prenem nota, però el que no farem mai és atiar odis dels uns contra els altres. Els culpables d’aquesta crisi estan ben asseguts en Consells d’Administració de bancs i caixes i multinacionals del risc, són especuladors financers, seuen en cadires confortables del FMI dictant receptes contra els més febles, han fet dexació de les seves funcions al capdavant dels governs nacionals, dels Bancs Centrals permeten riscos i endeutaments bancaris inassolibles etc., etc.. Els indignats de les places dels nostres pobles ho saben, i protesten contra ells, i contra nosaltres, i jo ho accepto, com a polític i com a sindicalista, però en cap cas qüestionen als nouvinguts, de cap manera els acusen de cap dels seus mals.
Als votants de PxC que són demòcrates, i els han manipulat amb missatges enganyosos, els encoratjo a unir-se amb tot els indignats que volen democràcia i no insten a l’odi entre ètnies, a reclamar allò que debò els hi pertoca: el dret a una vida digna, amb ocupació de qualitat, al dret a un habitatge digne, al dret a una educació pública i de qualitat.
Certament, els partits “tradicionals” no haurem fet totes les coses molt bé, i hem de recuperar el pols a la ciutadania fent polítiques de proximitat, d’acord, prenem nota, però el que no farem mai és atiar odis dels uns contra els altres. Els culpables d’aquesta crisi estan ben asseguts en Consells d’Administració de bancs i caixes i multinacionals del risc, són especuladors financers, seuen en cadires confortables del FMI dictant receptes contra els més febles, han fet dexació de les seves funcions al capdavant dels governs nacionals, dels Bancs Centrals permeten riscos i endeutaments bancaris inassolibles etc., etc.. Els indignats de les places dels nostres pobles ho saben, i protesten contra ells, i contra nosaltres, i jo ho accepto, com a polític i com a sindicalista, però en cap cas qüestionen als nouvinguts, de cap manera els acusen de cap dels seus mals.
Als votants de PxC que són demòcrates, i els han manipulat amb missatges enganyosos, els encoratjo a unir-se amb tot els indignats que volen democràcia i no insten a l’odi entre ètnies, a reclamar allò que debò els hi pertoca: el dret a una vida digna, amb ocupació de qualitat, al dret a un habitatge digne, al dret a una educació pública i de qualitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada