Dades, dades, dades

• Pais que més vegades ha fet fallida financerament parlant: ESPANYA (anys: 1557, 1575, 1596, 1607, 1627, 1647, 1809, 1820, 1831, 1834, 1851, 1867, 1872, 1882 ... (2011?)
• import que Espanya haurà de pagar el 2011 als seus prestadors: 256.000 mil·lions de dolars.
• Estimació de la Comissió Europea: una petita taxa sobre transaccions financeres aportaria a la UE, anualment entre 145.000 mil·lions i 372.000 mil·lions d'euros. Qui diu que no hi han diners?
• Families espnayoles que les organitzacions de defensa dels consumidors i consumidored calqulen que han perdut el seu habitatge en 3 anys: 300.000.
• percentatge de la població adulta que treballa en el sector públic: UE-15: 15%; Grècia: 14%; Irlanda: 12%; Espanya: 9%

CNN + diu adéu

Ara mateix s'acaba d'acomiadar l'Iñaki Gabilondo a CNN+. Potser el darrer reducte de la llibertat i el rigor periodistic a la televisió. Perdem un mitjà de qualitat, critic però no destructiu que ens deixarà orfes de veracitat.
No conec les causes, però molt em temo que té a veure amb el desembarcament de nous amos.
Una llàstima. Tots sortim perdent. Les llibertats retrocedeixen, els periodistes escasejen, la teleporqueria, el fals periodisme pren el relleu. 
Si això continua així no hi haurà més remei que exiliar-se o rebel·lar-se. 
Em quedo amb la segona opció.

El PP de Mataró es trenca

Tres dels quatre regidors del PP a l’Ajuntament de Mataró han decidit abandonar el seu partit. No així la seva acta de regidor. I aquest és un fet massa habitual, però no massa étic.

No ens presentem a una cita electoral de manera individual, sinò a l’aixopluc d’unes sigles polítiques. Entenc, doncs, que són aquestes sigles les dipositàries de les actes de regidors (en el cas que m’ocupa) i que per tant si abandonen la formació haurien d’abandonar també l’acta de regidor o regidora. Si més no, davant la ciutadania no queda molt lluit conservar la “poltrona” mentre li fem un tall de mànigues al partit que ens ha enlairat fins on som.

No és estrany, llavors, que els ciutadans i ciutadanes s’empipin amb els polítics. Que pensin que l’únic que ens mou és l’ambició personal i no pas el servei públic.

A ICV-EUIA això no hauria passat.

Tinc molt clar que si algun dia sóc regidor de l’Ajuntament de Mataró i per desavenences amb el meu partit decideixo marxar, també tornaria al partit la meva acta de regidor. Per pura coherència. A qui representaria si em quedès?, no em van votar per defensar un programa d’un partit determinat al qual abanadono ara? Llavors?

Comportaments por edificants que, per extensió, perjudiquen tota la classe política i que haurien d’estar desterrats de la pràctica política. 

Articles interessants

Hola,


us adjunto enllaços a tres articles interessants de tres companys de partit


1) http://www.iniciativa.cat/mataro/articles/6974 
CIU del Maresme no pinta res.
2) http://www.iniciativa.cat/mataro/articles/6975 
Wikileaks, o l'onanisme informacional.
3) http://www.iniciativa.cat/mataro/articles/6951
 Peatge minuta

Sociovergència a Mataró

Pren força la sociovergència. A Mataró, també. El que semblava impossible ja és aquí. 

Ahir el titular del diari El Punt del Maresme ho deixava clar: "L'alcalde Baron no descarta un pacte amb CIU a Mataró". I tot i que l'alcalde assegura que prefereix repetir l'acord de govern amb ERC i ICV-EUIA a ningú se li escapa (a mi al menys no) que ja s'està posicionant per si de cas. 

Nosaltres, òbviament, no anirem contra natura i només escoltarem a aquells i aquelles persones i/o moviments d'esquerres que apostin per fer un front comú contra aquest nou front socioliberal. 

A tots ells, des del votant socialista desenganyat fins els moviments alternatius, els cridem a fer causa comuna i lluitar conjuntament contra l'ofensiva de la dreta.

 

Confesso que s'em fa difícil empassar-me aquest gir grotesc dels socialistes, però desprès de veure la deriva neoliberal del President Zapatero ja no m'estranya res. No només han perdut els papers des de fa temps sinó que ara, han perdut la poca vergonya que els hi quedava.

Que s'ho facin amb els convergents si volen, o amb el PP, tant si val, però que no comptin amb nosaltres. Nosaltres no canviarem vots per poltrones. Al menys no a Mataró, al menys no amb mi com a cap de llista de la coalició ICV-EUIA.

SIP

Un bon amic meu m'ha aconsellat brevetat a l'hora d'escriure en el meu bloc. I com que és una persona amb bon criteri, li faré cas. Confesso, però, que em costarà una mica. 


Bé, doncs, som-hi.


Aquesta setmana ha estat intensa. Dilluns, dimarts i dimecres de matinada vaig estar tancat en una sala gran de la patronal de caixes a Madrid, negociant el SIP de Caja Madrid, Caixa Laietana i cinc caixes més. Finalment, vam lograr signar un acord. Un bon acord. 

Malgrat que "despatxem" 4.000 treballadors, aquests marxaran majoritàriament per la via de la prejubilació (és un ERE, però amb més calés i altres compensacions). A partir de 55 anys i amb un 95% del salari net fix. Sobre un set-cents, i de manera voluntària, podran acollir-se a baixes indemnitzades, molt ben indemnitzades.

També hem aconseguit introduir millores per als que menys cobren, i un compromís ferm i per escrit de negociar la homologació de condicions laborals per a tots els empleats i empleades del SIP si la cosa marxa bé.

Cert és que el FROB (ajudes estatals que s'han de tornar a un interès molt elevat) ha fet possible aquests acords, però no és menys cert que si no haguès estat per aquests ajuts els acomiadaments haurien estat massius i el sector financer hauria caigut amb consequêncies nefastes pel nostre pais. Del pitjor mal, en aquests cas, el menor. 

Trist consol, certament.

I de moment ho deixo aquí. Ras i curt, no? 

Resultats eleccions

Ahir es van celebrar eleccions al Parlament de Catalunya. ICV-EUIA va obtenir uns resultats lleugerament inferiors als obtinguts ara fa quatre anys. Hem perdut uns 60000 vots, que s'han traduït en la pèrdua de 2 escons. Hem passat de 12 a 10 diputats. No són, en definitiva, uns bons resultats.

El partit guanyador ha estat CIU, de manera aclaparadora. El PSC ha estat el gran derrotat i ERC ha sofert una davallada espectacular.

Han entrat nous partits polítics. Solidaritat Catalana, per exemple, que ha obtingut quatre diputats ha estat la gran sorpresa. I tot i que no ha obtingut cap escó (per molt poc), la preocupant i xenòfoba Plataforma per Catalunya ha estat votada per més de 50000 persones arreu del país. 

Tothom donava per fet que el govern d'entesa que havia governat els darrers quatre anys estava finiquitat. Però no tothom renegava d'ell. ICV-EUIA l'ha defensat fins el final. La tasca no ha estat dolenta, malgrat el que diguin certes veus. Però, tant el PSC com ERC es van encarregar de "matar-lo", tot declarant que aquest pacte a tres estava finiquitat i que no era possible reeditar-lo. Ara bé, qui més ha pagat les conseqüències d'aquesta "traïdoria" han estat ells. Així el PSC perd 9 diputats i ERC 11, en una derrota històrica d'ambdós que ha deixat el pas franc a CIU (que passa de 48 a 62 diputats) per governar els propers quatre anys. Una llàstima.

Per això, malgrat els nostres resultats, podríem dir que hem sortit ben parats del cop. Ara, com diu l'Herrera, toca fer oposició bel·ligerant. A ningú se li escapa que en el moment en què ens trobem, la dreta intentarà retallar el nostre estat de benestar. I el propi Zapatero, amb un aliat fort a la Generalitat, no dubtarà, ara sí, en allargar l'edat de jubilació, entre altres mesures dràstiques de retallades de drets. Més que mai, per tant, un partit com el nostre haurà de batallar amb fermesa. Som l'esquerra de debò que queda ara mateix en el nostre país.

No tinc el menor dubte que el sector públic s'aprimarà (menys escoles, menys beques, menys ajudes socials) en benefici del sector privat, que ara podrà construir més autopistes de peatge. No tinc cap dubte de què els poderosos guanyaran en ajudes de tot tipus (menys impostos de societats, fora l'impost de successions i del patrimoni, més subvencions per a les seves empreses), carregant-ho tot a les esquenes de la classe treballadora. Una classe treballadora que no sembla assabentar-se de res. Una classe treballadora que ha desertat de la seva condició, i que ara es rendeix als cants de sirena d'una dreta que l'ha enganyat.

Vindran temps difícils i poc a poc (però massa tard) ens adonarem del que ha fet aquests govern d'esquerres dels que tots, menys nosaltres, ha repudiat com un apestat.

Realment, ho sento.