Massa temps, massa coses

Van passant els dies i no trobo la manera de posar-me, ni que sigui un moment, a relatar el què m'està passant. A la meva tasca com a líder d'aquest projecte polític tinc que afegir el meu lideratge en la negociació del SIP, aquesta mena de fusió freda en la que ens hem encabit junt amb altres sis entitats d'estalvi. Tot un repte. I em falten hores i no tinc temps més que per anar visitant llocs i persones i entitats i associacions i assistint a tota mena d'actes i pràcticament no em queden hores per llegir i estudiar tots els documents que vaig acumulant. Molt menys per dedicar-hi uns minuts al meu blog.

Avui, però, diumenge calorós de juliol, he volgut aparèixer una estoneta per deixar constància, si més no, de què segueixo viu, amb la mateixa il·lusió o més que quan vaig començar aquest camí, i que per voluntat i ganes no quedarà.

Sóc perfeccionista, i m'agrada tenir-ho tot sota control, cosa que ara no passa, i això em genera certa frustració, però me'n sortiré. Mica en mica s'omple la pica, diuen.

També és cert que aquest blog m'ha donat una sèrie de problemes tècnics i que per aquests motiu tampoc he pogut ser-hi amb la assiduïtat que hagués volgut.

Ara mateix estava posant papers per ordre. Repassant temes, arxivant documents, prenen notes per a futurs articles... fent neteja. I escoltant òpera, que em relaxa molt.

Divendres vinent començo vacances. Espero carregar bé les piles, doncs m'espera una tornada "calenta" (inici negociació SIP, eleccions autonòmiques, etc.) Dijous, però, abans de marxar tinc eleccions sindicals a Madrid. Espero que CCOO a qui represento pugui obtenir una victòria ampla, segur que m'animarà molt. 

I ara, a penjar aquest article, a veure si tinc sort i no s'espatlla l'artilugi.