dimarts, 18 de gener de 2011

Apunts


Tothom mou peça cara a les eleccions municipals. Alguns, però, sembla que llencin pedres sobre la seva teulada. Així, el PSC a la ciutat de Barcelona, l'alcalde Hereu haurà de disputar la seva candidatura amb l'exconsellera Tura. No sembla que a cinc mesos escassos de les eleccions municipals aquesta disputa els faci cap favor.

Els d'Esquerra Republicana, a la mateixa ciutat, també tenen problemes d'identitat. I per això, potser, es volen aliar am SI, el partit d'en Laporta. Però la jugada els hi pot sortir molt cara. De moment qui porta la veu cantant és SI que primer va voler imposar el seu candidat a les municipals, i ara ha "reculat", però torna a imposar el seu criteri a ERC i no vol que la llista l'encapçali ningú d'ERC, proposant un candidat o candidata independent.

Pugem de nivell, que no de qualitat i ens aturarem en les darreres maniobres del, cada vegada més, neoliberal José Luis Rodríguez Zapatero. Aquest nou aliat de la dreta més ultraconservadora ha llençat un missatge enverinat sobre la uniformització territorial per tal de --diu ell- racionalitzar la despesa. Afirmen els socialistes que hem arribat al desenvolupament autonòmic màxim que es podia arribar. S'avancen així al PP que, per boca del seu ex-líder José María Aznar, ha manifestat que "l'Estat de les autonomies no és viable ni políticament ni financerament" tot afegint que "si guanya les eleccions el PP, reformaran l'estat en aquesta línia"

A casa nostra hem vist com CIU no te cap empatx en anomenar Consellera de Justícia a Pilar Fernández Bozal que va ser la persona que va actuar (sense que ningú li demanés) contra la consulta popular d'Arenys de Munt el 13 de setembre de 2009. Com ho pot justificar CIU? No tot s'hi val en política.

Per cert, vull acabar comentant la noticia de la fugida del President/dictador de Tunísia, obligat a marxar del seu país per una revolta popular. Aquest dictador, malgrat la seva flagrant política de vulneració dels drets humans, estava recolzat i alabat per països com Itàlia, França i, oh, sorpresa! Espanya. Torno a insistir, tot s'hi val en política?

I un darrer apunt. L'IPC que s'ha enfilat al 3% durant el 2009 deixa a Catalunya més de 800.000 treballadors i treballadores sense actualització de sous, perquè en el seus convenis no existia clàusula de revisió. I desprès surt algun queixant-se de què els sous han de rebaixar-se dons són els culpables de la nostra falta de competitivitat. Quina barra!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada