En el Ple de
l’Ajuntament de Mataró del passat 7 de novembre, els feixistes de PxC van
presentar una proposta de resolució que criminalitzava (un cop més) la
immigració. En concret, la proposta de resolució (anomenada per mi com a
“proposta de l’odi”), feia esment als sacrificis del xai que, segons la
formació feixista, per la festa del Ramadà practiquen els musulmans a Mataró
sense cap control sanitari i contravenint totes les normatives existents per
fer aquests tipus de rituals. Cosa absolutament falsa, no cal dir-ho, i que si
s’ha donat ha estat en casos molt aïllats, però que novament posava a l’ull de
l’huracà els musulmans, presentant-los com a salvatges que no respecten ni als
animals ni les lleis.
Com a resultat
d’aquesta presentació, vaig fer una intervenció dura, contundent, que podeu
llegir a continuació.
Aquesta necessitat constant de desqualificar i
criminalitzar (previ judici, prejudici, sense possibilitat de defensa) la gent
per la pertinença a un grup o col•lectiu determinats,
Aquesta demagògica manipulació dels fets, a la recerca
d’exacerbar les pors i frustracions col·lectives contra un enemic comú (en
aquests cas els immigrants musulmans),
Aquesta desinformació, la manipulació d’uns possibles,
que no demostrats fets, per fer-los aparèixer com a font de conflictes de
conseqüències gravíssimes per a la nostra salut,
Aquests trets distintius que farceixen la seva PDO
(Proposta de l’Odi), són així mateix trets característics del feixisme i la
xenofòbia.
No vull entrar a desgranar una a una les seves frases
insidioses, demagògiques i xenòfobes contingudes a la seva PDO, tant sols li
diré que la seva única aportació a aquesta ciutat, és l’aportació de l’odi concentrat
sobre un determinat col·lectiu amb l’únic objectiu de trencar la convivència i
la cohesió social de la nostra ciutat.
Lluny de buscar solucions als problemes, lluny d’acostar
persones, el que vostès fan és incentivar l’odi d’uns contra els altres. Fan
aparèixer la immigració com una mena de monstre de set caps disposat a decapitar
la nostra societat occidental. Quan el principal perill d’una democràcia és el
que vostès encarnen i desprenen, odi i feixisme.
A vostè li importa ben poc que matin o deixin de matar
animals, el que vostè pretén, un cop més, és mostrar lo salvatges i deshumanitzats
que són, i cito literalment una frase de la se Proposta de l’Odi, “la majoria
de la comunitat musulmans que fa sacrificis sense cap mena de control”.
Qualsevol pràctica que infligeixi mal als animals és
condemnable, com ho pot ser la matança del porc, que a Viladecavalls hem aturat
nosaltres, juntament amb Animali Naturalis. La condemna hauria de ser pel
patiment dels animals i deixi’m que sospiti, malfiï de les seves bones
intencions, quan vostès són incapaços de defensar els drets humans. Com el
president de PxC Sant Boi, que va dir que s’havien d’electrificar les balles
perquè els immigrants entrin a territori espanyol.
Mentre que la resta dels grups d’aquest Ajuntament, Ple
rere Ple presentem propostes per tal de pal·liar el patiment de la nostra
ciutadania (avui per exemple es presenten propostes de resolució, precs i
preguntes que pregunten pels pisos buits dels bancs, per la salut del comerç,
per l’ocupació, en un intent de buscar solucions que ens ajudin a sortir de la
crisi), vostès es dediquen a conrear l’odi. Vostès sí que són perillosos
senyora Lora.
Però sàpiga una cosa, front aquesta arma de destrucció
massiva de l’odi amb la que vostès pretenen dinamitar la nostra convivència,
els d’ICV-EUiA, hereus del PSUC, partit que va liderar la lluita antifeixista,
nosaltres, som una arma de CONTENCIÓ MASSIVA contra els intolerants i
feixistes. I li ben asseguro que, amb les armes que ens atorga la democràcia
lluitarem amb totes les nostres forces, des de la legalitat, per proscriure’ls
de la nostra societat democràtica
És cert que PxC no ajuden gaire amb els propòsits que marquen. Tot i aixì, i dispensi l'atreviment, no crec que hagi de ser Catalunya, Espanya i altres punts d'Europa, una entrada fàcil als inmigrants. Estic d'acord en que n'hi hagi un cert fluxe, però s'ha de controlar. S'haurien d'estudiar els paràmetres i ìndexs de mortalitat/natalitat i immigració per tal de que no es desviin masses fonts económiques cap a la capa d'immigrants. ¿Com pot Espanya, Catalunya i Europa en general, ajudar a altres humans sense 'arreglar' bé els corresponents països? Tard o d'hora, cau l'armonia.
ResponEliminaGràcies per la seva atenció!
Benvolgut Sr. Quim,
ResponEliminaLi agraeixo el seu comentari, tant per la forma com pel fons. Per la forma, perquè no és habitual que quan hom parla d’immigració, no es vegi atacat amb improperis, desqualificacions i insults. Pel fons, perquè ho fa de manera reflexiva, i això tampoc és molt habitual.
El tema de la immigració és un tema complex, que genera controversies i molta animadversió. És cert, segurament, que haurem de cercar fòrmules més imaginatives per tractar la immigració, però no és menys cert que, lluny de veure-ho com un problema, hauríem d’acceptar la seva necessitat. Necessitat, perquè, salvant aquesta crisi salvatge, (de la que ni els que hi som, ni els que venen, som culpables, no ho oblidem), passi o s’apaivagui, continuarem tenint a Europa un problema greu de ma d’obra. Perquè la demografia europea és tan minse que si no ho cobrim amb gent de fora d’Europa, difícilment podrem sobreviure a llarg termini. Aquesta és una realitat inqüestionable.
Abans, però, de “carregar-nos” (per la via de la contenció) als immigrants, ens hauríem de plantejar canviar el sistema capitalista que ens regeix, veritable culpable de les situacions de desigualtat que hi ha al món. I no faig demagògia. És aquest sistema desigual i injust el que aboca a molta gent a fugir dels seus països, aquesta mal aplicada globalització, que ho és, sí, però només de matèries i capitals. És aquest sistema i les seves receptes per atacar la crisi el que fa que, a casa nostra també, ens fa perdre la feina i la casa mentre que, per exemple, sí que hi ha calés per salvar una banca especuladora, tramposa i cruel. El problema, benvolgut Quim, no ens ve de fora, el tenim a casa nostra, i és diu capitalisme.
Però com li deia abans, aquest és un tema prou complex com per donar-li una solució simple, això ja ho fan els feixistes de PxC, que acusen als altres, als que no poden defensar-se, als més febles, com a culpables de la situació, conreant l’odi i posant el perill la cohesió social i la cpnvivència de les nostres ciutats.
Per acabar, i ja que m’acabo de referir als xenòfobs de PxC, aquest Nadal, a Mataró, s’han dedicat a repartir un pamflet amb el següent eslògan: “CAP NEN DE CASA SENSE JOGUINA. I el líder del seu partit, l’Anglada, ha deixat un twitter aquests dies també, dient, al veure una foto d’un nen negre embolcallat amb una senyera, “si aquestS són els nouS catalans, jo m’en vaig de Catalunya”. Malauradament, a aquests individus, a Mataró els van votar més de 4000 persones. Li ben asseguro que, efectivament no només no ajuden gaire aquests de PxC sinó que són un perill per la convivència i per la nostra democràcia. Alguns com ells, fa alguns llustres, van posar en pràctica les seves idees i de resultes d’això van morir a les cambres de gas més de 6 millions de persones per, simplement, ser diferents. Per a mi, senyor Quim, i mentre que tingui forces, aquests NO PASSARAN.
Resto a la seva disposició per, si ho creu oportú, poder parlar més abastament sobre aquest tema o d’altres que vostè vulgui comentar-me. Aquí li deixo el meu mòbil per si vol que ens trobem una dia. Tlf. 646 435 920.
Cordialment.