Un alcalde en hores baixes

-->

El ple del mes de febrer va resultar accidentat. Per segona vegada en aquest mandat va ser suspès temporalment. La causa, una vegada més, l'actitud negligent del govern de CiU. A l’ordre del dia, apareixia un punt per tractar la modificació del pressupost de 2015. Un pressupost prorrogat que no hem pogut negociar els grups de l’oposició i que ara rebia per part de CiU una modificació per incorporar una sèrie de partides. Doncs bé, tal com vaig argumentar en la meva intervenció en aquest punt de l’ordre del dia, portar a debat aquesta modificació, tal i com la duia el govern, vulnera l’article 73 del Reglament Orgànic Municipal (ROM). Aquest article diu molt clarament que per a una modificació pressupostària cal que els grups de l’oposició disposin de tota la informació, com a mínim amb 15 dies d’antelació. També és un dret poder presentar esmenes i/o al·legacions. Cap de les dues premisses es van complir i, davant la possibilitat que a l’hora de votar algú pogués acusar-nos de prevaricació per no haver respectat el que diu el ROM, vaig interpel·lar al Secretari de l’Ajuntament per què dictaminés si podíem o no incórrer en prevaricació. La resposta del Secretari va ser que “en fred” no podia emetre aquest tipus de valoració, i l’alcalde va assegurar que de no ajustar-se a dret la proposta, no l’haurien portat.

Arran de la meva intervenció, però, el dubte raonable va planejar sobra la sala, i la resta de grups també es van voler assegurar que no incorrien en cap falta si votaven la proposta. Davant la insistència de l’oposició, l’alcalde es va veure obligat a suspendre el Ple i cridà a capítol a l’Interventor i al Secretari de l’Ajuntament. Al cap d’uns minuts, cridà els portaveus dels diferents grups municipals per explicar-nos la situació. Tot i reconèixer (com no podia ser d’altra manera), que no havien complert amb el que marca el ROM i que ens havien d’haver donat les garanties recollides en el mateix, el Secretari va assegurar-nos que si votàvem no incorreríem en cap tipus de falta. Els portaveus vam acceptar la seva decisió i tornàrem al Ple, en el qual ICV-EUiA ens vam abstenir en aquest punt.

El que és intolerable d’aquesta situació ve donat per dos motius:

El primer és el menysteniment continu del govern de CiU vers els grups de l’oposició, als quals se’ls amaga informació i capacitat de maniobra davant determinades propostes del govern. Amb l’agreujant que, en aquest cas, tercers implicats podien resultat damnificats si aquesta proposta no tirava endavant (els col·lectius beneficiaris de les diferents noves partides incloses a la modificació del pressupost). Col·lectius que, val a dir, sabien abans que nosaltres que aquestes modificacions pressupostàries es portarien a Ple, i va ser a través d’elles que aquest grup se’n va assabentar de la modificació. Una vegada més queda demostrada l’opacitat, la manca de diàleg i la nul·la negociació del govern del “ciutadà Mora”. El govern dels millors no és res més que el govern del menysteniment.

El segon agreujant és que l’alcalde ja no respecta ni el seu propi ROM, i dic seu perquè aquest ROM se’l va cuinar ell (amb la complicitat de PP i PSC), i en contra de la resta de partits de l’oposició. Un ROM que retallava capacitat d’intervenció en els plens municipals als grups minoritaris, i que tants mal de cap ens ha portat al llarg d’aquest mandat.

Per acabar d’adobar la seva actuació nefasta en aquest Ple del passat 5 de febrer, l’alcalde va contestar de males maneres als grups de l’oposició (ICV-EUiA, CUP i PSC) quan li vam plantejar una sèrie de preguntes i precs relacionats amb l’incompliment (un més d’aquest govern) d’una proposta aprovada al Ple d’abril de 2013, en la que l’alcalde, com a Vicepresident del Consorci Sanitari del Maresme, havia de demanar a l’òrgan competent la incorporació de representants de la Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública de Mataró en el Consell Rector. La Coordinadora (i també els grups proponents) demanàvem que la persona que formés part del Consell Rector fos escollida per la pròpia Coordinadora, però l’alcalde volia escollir una persona de “la seva confiança”. Actitud, la seva, molt democràtica.

Després de la intolerable manera com ens va contestar l’alcalde, amb sobrada prepotència, li vaig replicar que la seva actitud traspassava unes línies vermelles de la correcció, però també, i això és més important, del que s’espera d’un demòcrata. El vaig acusar de representar aquesta manera vella i caduca de fer política, d'esquena a la ciutadania, li vaig recriminar que una vegada rere l’altra incomplís amb els mandats del Ple, el vaig advertir que aquesta manera de fer política estava a punt de ser arrasada per la ciutadania, farta ja de polítics intolerants.

L’alcalde ha dit que marxa, i li desitjo que li vagi bé, però amb aquests tics autoritaris i prepotents, ho farà per la porta del darrere.