diumenge, 19 d’abril del 2015

Jo sóc d'esquerres (I)


Ho deia el nostre company Jaume Roig, ara fa ja uns quants dies en un article emotiu que ens va fer arribar a tots i a totes i que està penjat a la nostra web, deia que la seva família li recomanava, quan era petit, que ni se signifiqués ni s’emboliqués, però ell no els hi va fer cas i segons confessà a l’article:

segueixo embolicant-me i significant-me perquè vull per a la meva ciutat el millor. I estic convençut que el millor és una ciutat on totes les persones hi puguin viure amb dignitat, i per això és necessari un govern municipal que tingui clar que la seva primera obligació és combatre les desigualtats i lluitar per la cohesió social. Per això estem aquí.

Jo sóc d’esquerres, milito en un partit d’esquerres i faig política d’esquerres. I ho dic ben alt i ben clar, perquè vull que tothom se n’assabenti.

Perquè jo, perquè nosaltres, no volem enganyar ningú. Nosaltres formem part d’un partit humil, sí, però de gent orgullosa de ser el que som: gent d’esquerres, gent lluitadora, perquè SOM LLUITA.

I fem polítiques d’esquerres, naturalment, perquè només fent polítiques d’esquerres aconseguirem allò que tan bé ens ha explicat aquests dies, en un altre emotiu i magnífic article, el nostre company Carles Spà, que deia “des de la política és des d’on més podem influir a acabar amb les injustícies i les desigualtats d’aquest món, en l'àmbit local i a escala global”. Sí amic i company Carles, des de la política es canvia el món, però no des de qualsevol política, sinó des de les polítiques d’esquerres. I per això estic aquí, i per això estem aquí, per canviar-ho tot

I vull reivindicar el ser i exercir d’esquerres, perquè alguns, modernos ellos, diuen que això de les esquerres i de les dretes està superat, que les ideologies han mort. Que hem de parlar dels “de arriba i dels de abajo, com si això fos una disputa entre Villanueva de arriba i Villanueva de abajo amb una paellera pel mig. Però jo els dic, que no és el mateix ser i exercir d’esquerres que ser i exercir de dretes. I creieu-me, sí que hi ha diferències entre els uns i els altres, i sí, també hi ha ideologies.

Perquè amb polítiques de dretes com les que duu a terme el PP i CIU s’arruïna la vida a milers de famílies condemnant-les a la misèria. Perquè les polítiques de dretes estan acabant amb la cultura, amb l’accés de les classes populars a la Universitat, amb els drets laborals conquerits a base de lluita, perquè a causa i per culpa de les seves polítiques de dretes, a Catalunya i a Espanya hi ha milers de nens i nenes que passen gana, perquè amb aquestes polítiques assassines estan fent fora de casa seva a milers de famílies, perquè ells, els de dretes salven els bancs però no a les persones, perquè CIU I PP amb les seves corrupteles arruïnen el país. I a aquesta manera de ser i de fer, jo l’anomeno ser i fer de dretes.

Perquè si l’esquerra governa, en canvi, sí que hi ha diferència, i quan parlo d’esquerra parlo de la de debò, no la que practica des de fa molt temps un succedani anomenat PSOE, no, parlo de la meva, de la nostra esquerra, de la que de debò es preocupa per la gent.

Aquesta esquerra que, tot i estar a l’oposició a Mataró, hem estat l'única oposició, la que millor balanç pot presentar en la defensa dels més febles.
Perquè nosaltres no vivim d’eslògans, ni de modes, perquè nosaltres no pidolem vots, nosaltres els conquerim.

I així, podem dir alt i clar que en aquests quatre anys a l’oposició hem complert els tres compromisos que vam adquirir al principi del mandat

1) tenir un peu al carrer i un altre a les institucions
2) ser propositius, fent una oposició constructiva
3) fiscalitzar la tasca del govern de CIU.

I sempre amb el punt de mira posat en la gent, en la defensa dels drets de la ciutadania.

I això no són frases fetes. Els fets ens avalen, i així:

Hem estat els més ferms defensors de les persones desnonades amb un munt de propostes aprovades pel ple, des de la condonació de les plusvàlues a l’aprovació d’un reglament per multar als bancs per tenir pisos buits, passant per la creació d’una comissió per a la prevenció dels desnonaments.

I hem estat un flagell en temes d’Educació contra la inoperància i la incapacitat del regidor de torn. No hi ha hagut un ple que la Conxita no hagi portat una pregunta o un prec o no hàgem debatut una proposta de resolució. No hi ha hagut ni un moment que hem deixat de reivindicar l’educació pública i la formació al llarg de la vida.

I del peu a les institucions, al peu al carrer, al costat de totes les mobilitzacions que clamaven contra les retallades i per la defensa dels drets de les persones, al costat de les diferents coordinadores i plataformes en salut, en defensa del territori, contra els desnonaments, recolzant treballadors i treballadores a PUMSA, AMSA, TECNOCAMPUS, MATARÓ BUS, els de la recollida de la brossa, a la gent de la Plataforma de les Preferents. Hem portat a la fiscalia, els únics que ho hem fet, als dos exdirectors de Caixa Laietana…

Hem plantat cara als feixistes, xenòfobs i racistes de la nostra ciutat.

I hem fet molt més, però no vull que parlem més del passat, sinó del futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada