dimarts, 11 de maig del 2010

Veni, vidi, bicing!

Les cèlebres paraules de Juli Cèsar al 47 AC, veni, vidi, vici (vaig arribar, vaig veure, vaig vèncer) pronunciades davant el senat de Roma desprès de la seva victòria a la batalla de Zela, posàven de manifest la confiança amb que Juli Cèsar va afrontar aquella batalla i la seguretat del seu triomf, producte no tant de la seva arrogància sinó del convenciment de les seves possibilitats donat els seus coneixements militars així com de la vàlua del seu exèrcit.

Paraules que també ens servirien per exemplificar el que ha estat la posada en marxa del bicing a la nostra veïna Barcelona.

Com va passar amb els patricis que no “confiaven” en el César i les seves virtuts, de la mateixa manera alguns tampoc “veien” el triomf d’aquest sistema.

L’escepticisme amb que aquesta proposta va ser rebuda per part d’algunes persones a la ciutat, no ho podem considerar una capgrossada mataronina. Si ens remuntem al 2007, quan es va posar en marxa el bicing, els responsables es van veure desbordats. Ni les previsions més optimistes esperaven aquest nivell d’acceptació per part dels usuaris.

Hem de recordar que abans de posar-se en marxa a Barcelona la Generalitat, a través de l’INCAEN, va estar sondejant a varies ciutats, entre elles Mataró, per impulsar la creació d’un servei de lloguer de bicicletes.

Es va posar en marxa, doncs, al març del 2007 i en cinc mesos ja tenia 70.000 abonats. Actualment hi ha uns 190.000 i s’ha convertit en un element més de la mobilitat a la ciutat de Barcelona. Encara més important, està potenciant que moltes persones que es van abonar per provar-ho avui dia ja disposin d’una bicicleta pròpia i la utilitzin com el seu principal vehicle de transport.

Tot i tenir a prop una experiència reeixida d’ús de la bicicleta per a moure’ns per ciutat, encara ens enfrontem a moltes reticències. ICV aposta clarament per la bicicleta i venim defensant el seu ús com a una alternativa real de mobilitat que és ecològica, saludable, respectuosa i integrada a la ciutat. A més a més, cal recordar que es un mitjà de transport singularment barat i que augmenta la nostra independència energètica.

Es per això que vull convidar a tots i totes les mataronines que encara tenen dubtes sobre fer servir la bicicleta a la ciutat, que s’animin a fer-ho. Descobrirem el plaer de contribuir a que Mataró sigui menys sorollosa i amb menys fums i embussos. I a l’Ajuntament li tocarà d’intensificar les accions perquè la ciutat sigui més segura pels i per les usuàries de la bici.

Reflexionem de com serien les ciutats i pobles del nostre país sense fums, sense soroll, i destinant menys espai al cotxe perquè el torni a tenir les persones.

Veni, vidi, bicing!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada