dissabte, 5 de febrer del 2011

Cap a on va l’esquerra?

Article publicat aquest mes a la revista TRIBUNA Maresme.


Aquesta no és només una crisi financera i econòmica, sinó que estem d'avant d'una crisi de model de globalització. És una crisi del capitalisme, però també estem davant d'una crisi de valors.

Una part de l'esquerra, abanderada pels socialistes, ha llençat la tovallola, i s'ha agenollat front les teories ultraliberals més extremes. Receptes que apliquen sense miraments, i així han iniciat un camí de retallada de l'estat del benestar com ningú s'havia atrevit fins ara.

La resignació davant aquestes actuacions antisocials ens aboca a un futur sense drets. Front això cal un debat d'idees i de valors, contraposant models, demostrant que sí hi han alternatives. I ICV-EUIA és una d'aquestes alternatives, sens dubte.

Aquesta esquerra transformadora que sap on va, aposta decididament per un canvi de model. Un canvi que reformuli l'ordre econòmic internacional, que reformi els mercats financers i que es plantegi com un repte noves polítiques mediambientals basades en l'eficiència energètica i la sostenibilitat.

Hem de lluitar contra el frau fiscal, hem d'evitar l'evasió fiscal, hem gravar les rendes del capital, alhora que potenciem la inversió social.
Hem de créixer en energies renovables, en l'accés a la cultura i a la formació en igualtat de condicions, em de créixer en l'agricultura ecològica o en el transport públic, i hem de decréixer en bens i serveis que no ens aporten més benestar.

Impulsar una economia verda que permeti generar ocupació, més intensiva en mà d'obra, ens permetrà viure de manera diferent. I no caure en la ingenuïtat de pensar que només amb una economia verda ho solucionarem tot. Perquè aquesta revolució verda ha d'anar acompanyada (sobretot en aquest país amb profundes desigualtats), de la decisió d'eixamplar l'Estat del benestar, donant drets i generant ocupació. No podem reproduir un capitalisme verd que esdevingui sostenible ambientalment però insostenible socialment.

I per aconseguir-ho necessitem còmplices: la ciutadania. Per això haurem d'esforçar-nos en recuperar el carrer, el llenguatge proper, els gestos clars, fent pedagogia i donant exemple.

I ho hem de vehicular a través de la política, reivindicant les seves qualitats i fer-ho des de baix, des de la política municipal, que és una política de proximitat, que és, en definitiva, política d'esquerres.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada