dilluns, 7 de febrer de 2011

Desfer les caixes, per a què?

És la privatització necessària, o respon al interès, gens dissimulat de bancs i altres grups de pressió, per acabar amb un model que segons aquells els feia una competència deslleial?

Les caixes, però no totes, han comés greus errors. Per exemple, de deixar diners només de l’estalvi que recaptàvem, es van llençar a una carrera esbojarrada per endeutar-se amb crèdits demanats a la Banca internacional. Més de la meitat dels 97.500 mil•lions de deute del sector financer amb bancs estrangers, és de les caixes.

Amb la reforma de la llei de caixes (LORCA), s’intentà que aquestes entitats es poguessin finançar amb instruments de capitalització que els evitessin anar a fora a buscar finançament, però en comptes de fer-ho la reforma ha servit per anar desnaturalitzant les caixes. Així, primer s’han convertit en aquest híbrid anomenat SIP per a, finalment, acabant convertint-se en bancs.

I ara, per reblar el clau, el govern espanyol, amb una entusiasta “socialista” al capdavant d’Economia, les enterra definitivament, exigint-lis un core capital (relació entre el capital bàsic i els deutes de l’Entitat. És a dir, és el tant per cent de capital que pot disposar de manera immediata per fer front a qualsevol eventualitat) desorbitat. I és clar, cap d’elles pràcticament,, fins i tot les que no tenen problemes de liquiditat, ho podran assolir i així no els quedarà més remei que convertir-se en banc sí o sí.

Per cert, malgrat la insistència de certes direccions en el sentit que l’obra social no es ressentirà, que ningú no s’engany, perquè aquesta patirà, o algú creu que els accionistes deixaran que part del seu dividend vagi a para a ONG’s, associacions de lleure, Ajuntaments i altres institucions perquè facin obra social? L’obra social de les caixes serà un pur aparador on el prestigi per la convocatòria d’uns premis o la concessió d’unes beques d’alt standing deixarà de banda les múltiples obres de caire social que fins ara desenvolupaven les caixes.

I no només es perdrà l’obra social tal i com es venia fent ara, a més, molts pobles quedaran desassistits d’oficines (per no rendibles, els bancs ja ho fan això), i no tothom podrà tenir compte obert (no totes les persones són rendibles per als bancs), que eren trets de distinció de les caixes: la no exclusió, ni de persones ni de territoris.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada