dissabte, 11 de juny del 2011

Discurs d'investidura com a regidor 11.06.2011

Membres de la mesa d’edat, Senyor Secretari, senyores i senyors regidors, ciutadans i ciutadanes que ens acompanyeu, bon dia a tothom.
En primer lloc, dir-vos, que en sento honorat d’ésser avui aquí al saló de Plens de l’Ajuntament de Mataró. Si avui sóc aquí és gràcies als votants que ens han atorgat la seva confiança, i per tant, és a ells i elles a qui vull donar les gràcies en primer lloc.
També vull agrair, i de manera molt especial a la Quitèria Guirao, la seva dedicació com a regidora durant aquests  anys. Sense ella, jo no hi seria avui aquí. Gràcies Quiti per la teva entrega, pel teu esforç continuat, per la teva generositat. Agafo el teu relleu al capdavant d’aquesta coalició, com a Portaveu del Grup Municipal, sabent que ens deixes el llistó molt alt.
Com no, agrair l’esforç de la nostra organització que ens ha permès obtenir aquests resultats, i sense la qual jo tampoc seria aquí avui junt amb la Conxita.
I, per últim, agrair a la meva família no només el seu suport incondicional i la seva paciència, sinó la seva entrega i esforç, doncs no han dubtat ni un moment en acompanyar-me en els mítings, trobades veïnals, repartiment de material, tot amb una il·lusió i entrega que m’han emocionat. Perquè l’emoció també forma part de la política i les emocions han format part important d’aquesta campanya electoral.
Han passat tres setmanes des de les eleccions municipals i hem fet les valoracions adients, tot ressaltant la difícil composició, pel que fa a majories estables, que tindrà aquest Ajuntament en els propers quatre anys.
Pel que fa a la nostra coalició, i malgrat l’augment de vots respecte a les darreres eleccions municipals, hem de dir que les nostres expectatives no s’han acomplert al cent per cent. Aspiràvem a obtenir un tercer regidor i no ha estat possible. Si és cert, però, que malgrat el retrocés de les esquerres tant a la nostra ciutat com en el conjunt del país, ICV-EUIA no ha patit, a Mataró, l’efecte d’aquesta davallada, però això no ens consola.
I no ens consola, perquè Mataró es queda sense govern d’esquerres, amb una forta davallada del PSC i amb la sorprenent i, perquè no dir-ho, dolorosa desaparició institucional d’ERC. I alhora, ens preocupa l’adopció de propostes programàtiques obertament racistes i xenòfobes que usen els immigrants com a caps de turc de tots els problemes que han aflorat en els darrers anys a causa de la forta crisi econòmica, en formacions democràtiques de dretes i amb una forta implantació arreu del territori català i espanyol. I, com no, ens preocupa i molt la irrupció amb força i de manera sorprenent d’un partit d’ultradreta, clarament xenòfob i racista que, amb un discurs fal·laç i populista, i per tant enganyós i manipulador, s’ha colat en les nostres institucions democràtiques. Nosaltres, en la mesura de les nostres possibilitats i forces combatrem de manera pacífica, democràtica i ideològica aquesta xacra, però no ho fàrem sols, altres actors socials també estan contra aquests tipus de discursos, i avui, precisament a les portes d’aquest Ajuntament s’han concentrat i de manera pacífica expressen el seu rebuig a aquestes formacions polítiques.
En cap cas, però, els intolerants marcaran la nostra agenda política, que ha d’estar basada principalment en atacar la crisi econòmica posant tot allò que sigui necessari per minorar fortament les xifres d’atur, tot reactivant la nostra economia local.
Les eleccions municipals ens han deixat a Mataró un mapa de forces polítiques que no permet governar en solitari. Per tant, l’alcalde escollit per comandar el nou consistori haurà de fer del consens (ampli) un objectiu primordial.
Confiem que cap dels partits polítics democràtics de la ciutat, especialment els que formin Govern, es valguin en cap moment dels vots dels racistes per a aprovar les seves propostes.

Nosaltres ja hem dit que no donarem recolzament a un govern amb CIU, bàsicament perquè pensem que les nostres propostes són més beneficioses per al conjunt de la ciutadania, per això votem pel nostre candidat.
I no volem formar part d’un govern amb CIU perquè aquesta formació està a les antípodes del que nosaltres volem per a la nostra ciutat. La qual cosa no vol dir en absolut que la nostra oposició serà obstruccionista, ans al contrari, contribuirem a la governabilitat de la nostra ciutat, sense deixar d’exercir la tasca que com a partit d’oposició ens pertoca, de fiscalitzar la tasca del govern.
I ho farem exercint una oposició propositiva. No deixarem de contribuir amb les nostres propostes, raonades i plausibles, a la governabilitat d’aquesta ciutat. Defensarem el nostre programa, certament, i el posarem damunt la taula sempre que tinguem la oportunitat, però també ens farem ressò d’allò que ens reclama la ciutadania des de la societat civil. Als acampats del moviment 15-M, però també a la resta de la societat civil, els diem que des de la nostra formació hem entès el missatge i ens posem a treballar per portar-lo a bon port. De fet ja ho estem fet des de fa setmanes, en silenci, sense cap afany de protagonisme, assistint a les assemblees i prenen nota de totes aquelles propostes de progrès i de regeneració democràtica que es plantegen. Ells, ni nosaltres no tenim la fórmula màgica per canviar el món, però ells i elles sí que ens han assenyalat les raons per canviar-lo. Nosaltres, en la nostra modèstia com a coalició, intentarem posar-les en pràctica a Mataró.
Certament ens serà difícil convèncer a CIU, més que probable partit que portarà les regnes de la ciutat en aquests propers quatre anys, de fer una política que no castigui encara més la malmesa economia de la majoria de ciutadans i ciutadanes. Bàsicament, perquè no creiem, d’entrada, que apliquin una política diferent a la que estan duent a terme a la Generalitat, i essent així serà difícil sortir de la crisi en condicions justes i favorables.
CIU, en aquests moments, i aprofitant la crisi, i diguem-ne, l’estat de schock en el que sembla instal·lada la nostra societat, que es troba desorientada i sense referents, que s’ha vist desbordada per l’abast d’una crisi que els colpeja de manera ferotge, opta pel desmantellament del nostre estat del benestar. En una maniobra que no té res de conjuntural, en absolut, sinó que forma part d’una estratègia, d’un model que pretén l’aprimament de l’Estat, la mercantilització i per tant la privatització dels serveis públics, i que aposta per una sortida de la crisi en la que els guanyadors siguin els interessos privats, i per tant particulars per damunt dels interessos públics o sigui, col·lectius.
En paraules de George Orwell, la dreta pretén “exprimirnos hasta la saciedad, para luego llenarnos con su propia esencia”. I aquí, ens hi trobaran enfrontats, plantant cara sempre, amb decisió, si pretenen retallar els nostres drets socials..
Penso que la gent que ens ha votat, espera de nosaltres que plantem cara a les polítiques de retallades indiscriminades que només afecten a unes determinades capes de la nostra societat, però també, i principalment, crec que la gent que ens ha votat, ho ha fet esperant que ens enfrontem a aquestes polítiques des de la confrontació ideològica, de valors, però també i sobretot des de les propostes, aportant solucions.
Crec, modestament, que en aquests darrers anys, malgrat la crisi, hem estat una força política garant de les polítiques de defensa de l’Estat del Benestar, i així continuarem, defensant aquestes polítiques, ara, des de l’oposició.
Perquè tenim alternatives, i les hem anant explicant aquestes darreres setmanes durant la campanya electoral i les seguirem explicant.
Essent concisos, us explicaré quins són els eixos programàtics que pensem poden contribuir a la recerca d’una sortida a la crisi més justa i sostenible per a la nostra ciutat.
 Quan parlem d’educació, pensem que aquesta és la millor resposta a la crisi i a les necessitats de cohesió social. Cohesió social imprescindible, i en la que haurem d’abocar molts més esforços en els propers anys. La formació de qualitat esdevé un pilar fonamental per a una ocupació, també de qualitat i alt valor afegit. Per això entenem que és imprescindible augmentar el pes del pressupost en educació. Demanarem que es construeixi una seu per a l’Escola de Música, que s’aposti per l’enfortiment del Cenre de Formació Pemanent de Tres Roques, i seguirem exigint a la Generalitat la construcció de les escoles que ens manquen.
Pel que fa al creixement econòmic, per a nosaltres aquest ha de venir de la mà de l’economia verda i del coneixement, de manera inexcusable. Hem de ser innovadors i aconseguir que tot allò que es genera al Tecnocampus traspassi les seves fronteres transformant la nostra activitat productiva.
Hem d’apostar per la sostenibilitat, posant-la al centre de les polítiques urbanístiques i de mobilitat. Seguim pronunciant-nos en contra dels laterals i farem tot el possible per evitar-los. Esperem que la resta de partits que s’han posicionat durant la campanya, mantigui ara la senva posició.
Apostem per les persones. Perquè l’Ajuntament té instruments per oferir unes polítiques socials de proximitat, cohesionadores i d’inclusió. Hem de fer créixer els serveis socials i les mesures que permetin pal·liar la situació que viuen molts dels nostres veïns i veïnes. Hem de fer de la salut, el que és, un dret universal, potenciant l’assistència primària i millorant els serveis hospitalaris i de salut mental.
I tot això, com ho podem fer? Ho farem si som capaços de canviar la fiscalitat del nostre Ajuntament. Sabeu que som dels ajuntaments amb menys pressió fiscal de l’estat espanyol? Això s’ha d’acabar. A Mataró primer hem de fer els deures amb un sistema fiscal que faci pagar més a qui més té i garanteixi els serveis públics, i no al contrari com està fent el Govern de CiU a Catalunya,  i després seguir exigint un finançament més favorable per als ajuntaments!
Aquests són els eixos de la nostra agenda programàtica i és el que ens il·lusiona de cara a la feina que hem de dur a terme a l’Ajuntament, poder-los posar en pràctica.
En aquesta nova etapa que iniciem des de l’oposició, ICV-EUIA esdevindrà còmplice actiu de les reivindicacions de la ciutadania. Hem de sortir dels despatxos, trepitjar carrer, escoltar la gent. Perquè la gent ha parlat, ens ha expressat, sobretot a l’esquerra, el seu enuig, i no ens hem sabut posar en la mateixa sintonia i comunicar-nos de manera adequada.

Hem de recuperar el pols a la ciutat, estant al costat dels que pateixen, dels que proposen, dels que reivindiquen, fent nostres les seves exigències. Sempre, òbviament de d’un punt de vista d’esquerres. Que ningú dubti que el nostre compromís serà aquest: la defensa dels interessos col·lectius.
Tindrem un peu a les institucions, sí, però la resta del nostre cos estarà al carrer.
Tenim molta feina per endavant, hem de sumar sinergies en benefici de la nostra ciutat, i per això estenem la mà al proper Govern per a fer polítiques socials i ambientals i de garantia de la convivència.
La solidaritat, la igualtat d’oportunitats, una fiscalitat justa, l’accés universal als serveis bàsics, la sortida solidària a la crisi, ha de ser la base sobre la qual hem de catapultar-nos cap al futur: no ens en sortirem amb propostes individuals, ni amb retallades indiscriminades ni amb la mercantilització dels serveis públics. Tampoc ho aconseguirem sols, necessitem la complicitat de molts ciutadans i ciutadanes.
En situacions de crisi alguns poders aprofiten per imposar reformes que no tenen res a veure amb la solució dels problemes i molt amb els seus interessos o amb la seva concepció ideològica de com ha de ser la societat. Això és el que està passant al nostre país, i a
ixò és el que no volem que passi a la nostra ciutat.
I així, no ens donem per vençuts, estem convençuts que una altra sortida més justa, més solidaria a la crisi es possible, i no ho aconseguirem amb polítiques que beneficiïn una minora d’individus, la sortida ha de ser col·lectiva, Marc Aureli ho explicava de manera molt gràfica: “ allò que no és útil pel rusc no ho és tampoc per l’abella”.

Moltes gràcies.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada