dimecres, 21 de novembre de 2012

El dret de vaga vs el dret a treballar

El dret de vaga està recollit a la Constitució, però és obvi que les persones han de poder anar a treballar, en condicions normals, sense que ningú els ho pugui impedir. El que passa és que, de vegades, com ha passat en aquesta darrera vaga, un dret ha de prevaldre sobre l'altre. És la meva opinió, naturalment. I crec, sincerament, que no és de rebut queixar-se del dret a treballar i reivindicar-lo, sense tenir en compte que aquest dret, i sobretot, les condicions en què aquest es desenvolupa, ho són perquè prèviament altres vagues, piquets, reivindicacions, manifestacions i negociacions ho han fet possible.

Em sembla inadmissible que els treballadors i treballadores que van anar a treballar el dia de la vaga s’esquincin els vestits per uns piquets que volien que no hi anessin. Diguem-ho clar, aquests treballadors i treballadores que volen anar a treballar durant una jornada de vaga s'anomenen esquirols.

Perquè, que jo sàpiga, la vaga no és un caprici ni una decisió il•legítima, sinó que la prenen els sindicats representatius que tenen potestat i legitimitat per convocar-la. Una legitimitat que neix de la seva representativitat, que neix al seu torn d'unes eleccions periòdiques que es desenvolupen als centres de treball i que els atorga aquesta qualitat de sindicats més representatius.

Igual que la negociació col•lectiva la duen a terme aquells sindicats que tenen la legitimitat per fer-ho, i que una vegada acordat el pacte aquest repercuteix d'igual manera per a tothom (estiguin o no afiliats a un sindicat), d’igual manera la decisió de convocar una vaga general hauria de ser assumida per la totalitat dels treballadors i treballadores. O és que, aquests que tant es queixen del seu dret al treball veurien amb bons ulls que una vegada assolit un pacte amb l’empresa aquest només s’apliqués als treballadors i treballadores afiliats? (cosa que, per cert, sí passa en altres països).

La vaga general sempre té repercussions en positiu per a la classe treballadora, i ens beneficiem tots i totes. Per tant, menys escarafalls i menys egoisme.

Aquests que volen anar a treballar un dia de vaga ho fan per pròpia voluntat o per la por a perdre el seu lloc de treball? Si és per aquesta segona causa, qui els enfondeix la por, per activa o per passiva, els piquets o els patrons? Qui coarta la llibertat dels uns i dels altres? Qui impedeix, en definitiva, exercir un dret recollit i protegit per la Constitució? Quin dret ha de prevaldre, doncs, en aquestes circumstàncies?

Deixeu-me recordar-vos algunes coses respecte al dret a treballar. Us deixo una instància que m’han fet arribar i que ens recorda d’on venim i quines són les coses que aquests “violents” han aconseguit per a què les nostres condicions de treball siguin dignes. Condicions que estan essent eliminades per un govern que, clarament aquest sí, atempta contra el nostre dret a treballar. O és que el senyor Rajoy defensa el dret a treballar dels milions de persones aturades els 364 dies restants de l’any?









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada