dimecres, 28 de novembre de 2012

Per què li diuen saqueig, si és robatori


El nostre company, en Joan Ortíz, lúcid pensador ell, a propòsit d'un discurs recent d'en Joan Herrera, aprofita per diferenciar entre austeritat i robatori.
El que uns (la dreta), de manera interessada, volen presentar-nos com a necessari, ser austers, però que a la pràctica significa menys despesa en serveis bàsics i imprescindibles com la sanitat o l’educació, s’acaba convertint en un autèntic robatori.

En Joan parla de l’apropiament indegut de les paraules que, en mans de la dreta, perden el seu significat, convertint-se en altra cosa. Una cosa perversa, certament. Doncs l’austeritat, tal i com l’entén l’esquerra és necessària, però no a la manera com l’entén el GRAN CAPITAL i els seus botxins, els neoliberals. 

En Joan recorda les paraules d'un obrer d’una antiga fàbrica de Mataró que li deia que un treballador que no és auster no és lliure. Si no desitgem coses superflues, en definitiva, no haurem de treballar més per aconsseguir-les, no consumirem innecessàriament, i els patrons no podran explotar-nos fins la sacietat. Bé, en Joan ho explica molt més bé que jo, per això us animo a llegir el seu article, que us reprodueixo a continuació.


 AUSTERITAT IS NOT SAQUEIG


Autor/a: Juan Ortiz
Càrrec de l'autor dins d'ICV: Professor de secundària i militant d'ICV
El meu candidat, Joan Herrera, ha anat a Madrid. Amb molt de sentit s'ha presentat a la capital de l'Estat i ha convocat una "aliança contra l'austeritat".
Des del meu punt de vista ha estat encertat en el contingut, però erra absolutament amb l'eslògan. I és per això que m'agradaria fer algunes puntualitzacions.

Primera. L'austeritat ha estat sempre una virtut obrera. No em refereixo a l'austeritat beata del "raconet", de la que es van servir les caixes d'estalvis a mitjans del segle XIX, una sortida individual per competir amb la solidaritat mutual obrera. No.
Però les classes populars són les que més han de negociar amb la realitat i els recursos escassos. No els fa por l'austeritat. Vaig aprendre aquesta lliçó de jove, quan un veterà company de Ginés Espín, delegat de CCOO a Ca l'Asensio, l'actual Nau Gaudí del Carrer Churruca, em va explicar que el treballador que no és auster cau en l'esclavitud de les hores extres o en la domesticació per part dels patrons. Un treballador que no és auster no pot ser lliure. Se'm va quedar gravat.

Òbviament no parlem de l'austeritat de CiU o del PP.
Segona. Ens cal recordar les paraules del savi Manolo Vázquez Montalbán: LES PARAULES TENEN AMO. I hi ha moltes paraules que se les ha apropiat la dreta. Perquè els poderosos no només privatitzen els serveis públics bàsics i perverteixen les polítiques assistencials. Abans necessiten apropiar-se del sentit de les paraules (llibertat, progrés, democràcia, etc... són alguns dels exemples). En això consisteix el combat cultural que Antonio Gramsci, dirigent comunista italià, va voler remarcar, i que en Solé-Tura va ajudar a divulgar a Catalunya en glossar la figura del teòric del pensament polític Maquiavel.
D'aquí va néixer el significat d'hegemonia, contraposat a l'ús de la força del governant.

LES PARAULES SÓN FORTALESES, CASERNES, i hem d'intentar que no caiguin en mans dels poderosos, en un nou feudalisme intel·lectual.
No podem deixar que ens confonguin entre AUSTERITAT i el ROBATORI. No és el mateix el malbaratament que es pot donar, per exemple, en la construcció de l'AVE en comptes de trens de velocitat alta, o, a escala local, construir edificis d'ús exclusiu d'algunes entitats quan aquest edifici es pot usar per altres menesters complementaris.

La burgesia internacional va abonar les compres a crèdit quan la corba dels salaris i del poder adquisitiu va començar a baixar, després dels anys 60. Així va començar la cultura de l'endeutament. Economistes com Walter Rostow també van abonar aquesta tendència quan deia que l'economia de l'enlairament (taking off) era necessària per tal que la gent no deixés de consumir encara que no fossin béns necessaris.
Més enllà de les doctrines del decreixement, reivindico l'AUSTERITAT com a cultura de les esquerres. L'austeritat com a element transformador hi és en el rerefons de la proposta de LA RENDA BÀSICA, que l'incansable Daniel Raventós no cessa de divulgar, com a factor que impediria el model de reproducció capitalista mitjançant l'exèrcit industrial de reserva que aquest sistema necessita com a estratègia de baixar salaris i d'acumulació de capital.

Aquesta austeritat no està renyida amb les polítiques d'estímul keynesianes socialdemòcrates.
Per tant, company Herrera, no és el mateix el malbaratament dels recursos públics que el saqueig que estan perpetrant els grans accionistes de la banca, amb el Deutsche Bank al capdavant, i el seu majordom, el Banc Central Europeu, que es detreuen de la sanitat, l'educació, la dependència, l'atur, de les pensions, etc...
En definitiva, Joan, quan parlis de la gran aliança de les esquerres ibèriques, no esmentis l'austeritat, sinó el gran saqueig. I, si vols, perquè ho entenguin tant el machote Albiol de Badalona, com el prepotent i eixelebrat Oriol Pujol del "Polònia", digues l'ALIANÇA CONTRA EL PUTO GRAN SAQUEIG. Com en Guardiola, de tant en tant s'ha de treure el geni. I el 14 de novembre ha de servir també per això.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada