divendres, 12 de febrer de 2010

Primer debat polític

M'he estrenat. Avui dimecres, 10 de febrer he participat en el meu primer debat polític televisiu. Em van avisar amb escases 24 hores d'antelació. El tema, candent: la reforma de les pensions, els convidats, de pes... però crec que em va anar força bé.

Tot i que erem vuit persones i el temps relativament curt (només vaig poder intervenir dos cops), va ser suficient per a dir el què penso. Bé, el què pensem des d'ICV. I dic des d'ICV perquè vaig ser convidat, no com a candidat de la coalició ICV-EUIA sinó com a Portaveu d'Iniciativa.

Entre els convidats estava la Presidenta del PP comarcal, el líder de CIU a l'Ajuntament de Mataró, i els màxims representants dels dos sindicats més importants del país, CCOO i UGT.

Completàven els vuit convidats, un membre de l'executiva del PSC, un altre d'ERC i la Presidenta de la FAGEM (empresaris).

Bàsicament, es tractava de posicionar-nos sobre l'anunci del President Zapatero d'allargar l'edat de jubilació dels 65 actuals fins el 67.

Amb un rotund NO a aquesta mesura em vaig posicionar des del principi. No podem consentir que la crisi, provocada clara i únicament pels poderosos, la paguem els de sempre: els asalariats, básicament. I per això vaig expressar el meu rebuig a aquesta mesura que només pretén tenir contents a certa classe d'individus. Uns individus que ens han posat en aquesta perillosa situació, i tenen noms i cognoms. S'amaguen darrera sigles, institucions, però són ells els únics culpables, i no contents amb rescats mil·lionaris amb fons del  estat, ara volen que els més febles, els pensionistes, contribueixin amb la prologanció del seu ja de per si sobreesforç, a redreça rel rumb d'una economia que, per la seva culpa, i la incapacitat d'un govern socialista absolutament desorientat i desbordat, fa fallida.

Però el que més m'ha esfereit de tot aquest assumpte és la frivolitat amb que el PSOE llençava aquesta proposta. I encara més dolgut estic perquè aquest partit passa per dir-se d'esquerres.

Proposaré al facebook un grup amb el nom "Volem que el PSOE passi a anomenar-se Partit Español", perquè si no té res de Socialista molt menys ho és Obrer.

Si necessiten diners que els busquin en un altre lloc. Jo els puc assenyalar uns quants: començo per les SICAV, aquests refugis per a mil·lionaris que només tributen al 1%, o pel frau fiscal, per la seva persecució de "debó", per una reforma fiscal que incentivi les inversions en energies renovables, que castigui el que contaminen més, per exemple, per una fiscalitat que faci pagar el que més té, que busqui diners entre els bancs, que els faci pagar una quota especial restada dels seus beneficis per ajudar a treure'ns de la crisi, etc., etc.
 
Mesures totes elles que, en cap cas han d'anar contra les sofertes esquenes d'aquells que menys poder adquisitiu tenen. Recordem que la pensió mitja en aquests país és d'un 800 euros (menys que el Salari Mitjà Interprofessional). O que certes pensions no arriben als 400 euros. Aixó sí, el senyor Botín declara amb orgull que aquest any 2009 ha guanyat milers de mil·lions d'euros. I per arreglar-ho tot, el Director General de Caixa de Catalunya eleva el seus sou de 600.000 a 800.000 euros anuals.
 
Per tot plegat, ja cal que ens mobilitzem, i el proper dia 23 de febrer fem un altre "cop d'estat" civil i pacífic contra aquestes mesures, i tots i totes sortim al carrer per expressar el nostre enuig per aquestes polítiques neo-lliberals que no faran res més que empobrir a molts i enriquir a uns quants.
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada