dimarts, 23 de febrer de 2010

Llicències i altres històries

Sembla cert que la concessió de llicències per a dur a terme qualsevol activitat no és un tema que es tracti a nivell de govern. No hi ha cap obligació d’informar als membres del govern municipal i sembla lògic que així sigui, donat que és competència sobirana de la regidoria corresponent i seria molt feixuc, per no dir poc operatiu, anar informant de totes i cadascuna de les llicències que s’atorguen a la ciutat a tots i cadascuns dels membres d’un govern municipal.

La obligació de qui ha de donar les llicències ha de consistir en la observació de la llei i de les ordenances a l’hora de tramitar-la i concedir-la. Per tant, si qualsevol persona física o jurídica compleix amb els requisits se li ha de donar la llicència corresponent. Sigui per l’activitat que sigui i s’ubiqui on s’ubiqui. I no valen demagògies sobre aquest tema.

Ara bé, crec que en el cas de la llicència al macroprostíbul sí que els socis minoritaris del govern haurien d’haver-se assabentat abans que la noticia aparegués en els mitjans de comunicació.

Penso que des de la regidoria s’hauria d’haver sigut conscient que aquest tema dels prostíbuls, de la seva instal·lació, és polèmic. I per tant, en el moment en que es té noticia que un d’ells, i de grans dimensions, es vol instal·lar a la ciutat haurien d’haver saltat totes les alarmes.

Perquè d’aquesta manera s’hauria pogut explicar, per avançat, a la gent que ho desconeix, des del govern municipal i de manera pública com funciona el tema de les llicències, els hauríem dit que no es pot prohibir la instal·lació d’aquests centres, però que ens agradaria regular el seu funcionament. Els hauríem explicat que si no s’ha regulat el tema de la prostitució és per culpa de partits com CIU que prefereix amagar el cap sota l’ala, i els hauríem recordat que la prostitució ens agradi o no existeix i s’anuncia fins i tot en els diaris. També es podia haver reconegut que la ordenança que regula les instal·lacions que es poden posar en un determinat lloc no es va fer perquè ningú va pensar en que algú podia muntar aquests tipus d'activitats en un lloc com un polígon  i assumint aquesta manca de previsió, la cosa, crec, no hauria anat més enllà.

Penso, sincerament, que ha faltat una mica de cintura política, crec que no s’ha estat encertat des de la regidoria amb els seus socis de govern, i em sembla malament que s’intentés descarregar responsabilitats cap uns altres, en aquest cas a la Generalitat de Catalunya.

A ICV tenim molt clar que la prostitució, el seu exercici, cal regular-lo. A ningú, però, se li escapa la facilitat per fer demagògia que tenen alguns partits quan se’ls presenta la ocasió (CIU, PP, per exemple). En aquest darrer cas, a més, hem vist com un dels seus regidors havia demanat no fa gaire temps un llicència (no per ell, es veu, sinó per a un representant) per muntar un prostíbul que se li va denegar perquè en el lloc que volia muntar-lo no es podia, segons la regulació d’usos del solar. Per cert, que el dit regidor pepero ha hagut de dimitit en saber-se l’assumpte.

Dit això,, sí que m’agradaria diferenciar el tema de la prostitució del tema de la suposada manca de transparència i d’informació sobre la concessió d’una llicència a una activitat d’aquests tipus. I és que barrejar la roba, i confondre quan no manipular la opinió pública per esvalotar-los amb el tema de las “putes”, és un altre. I aquest darrer assumpte, el de les “putes”, sempre respon a una falsa moral. Alguns que em callaré, no les volen a prop, però les fan servir. No volen dignificar la seva tasca, però fan ulls clucs a que estiguin en unes condiciones miserables (és veu que per aquests guardians de la moral és molt millor veure a noies molt joves, per exemple, cada nit en una rotonda oferint els seus serveis). Tot plegat una trist hipocresia a la qual ja estem acostumats però no resignats, i per això l’hem de denunciar.

La prostitució s’ha de regular, i punt. S’ha de permetre que les dones, lliurement, puguin prendre la opció de mercadejar amb el seu cos si volen, emparades per la llei, i per això s’ha de regular legalment aquesta activitat. Aquestes dones (i alguns homes, que també n’hi ha que es dediquen) han de poder gaudir dels serveis de la  Seguretat Social, han de tenir els mateixos drets que qualsevol treballador i treballadora, i han de poder exercir la seva activitat tot respectant la llei i les normes com tothom, en els establiments adients. I si això no és així, és per culpa, sobretot, d’aquests partits de dreta moralistes de baixa estopa.

No dubto en absolut de la honestedat de ningú en aquest assumpte, però necessitem dels polítics més coratge per assumir errors i/o faltes de previsions. Si les coses s’expliquen per endavant, si se surt primer a donar explicacions sobre el què fem, de ben segur que la ciutadania confiaria una mica més en nosaltres.

Però el que em sembla molt pitjor és que la oposició utilitzi demagògicament aquest assumpte. I per descomptat, el que no em sembla bé és que certs personatges de l’escena política aprofitin qualsevol tema relacionat amb el govern per dubtar de la seva honradesa. Alguns sempre veuen complots, tractes de favor, o assumptes sota mà, quan en molts casos, simplement es tracta d’errors subsanables. Trist, molt trist tot plegat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada